Fa uns dies vaig veure un programa de Redes que em va captivar. Tractava d’una conferencia que va haver a Mexic DF titulat “La ciudad de las ideas”. Hi havien reflexions sobre diversos temes: felicitat, valor del conneixement, la figura divina,... pero entre totes en vaig retenir una : Steven Pinker. Ara he vist que n’Eduard li dedica tot un capitol: http://www.redesparalaciencia.com/5700/redes/redes-101-el-declive-de-la-violencia, que encara no he tingut el plaer de mirar. El cas, es que en la breu intervencio que sortia, parlava de forma cientifica sobre una idea, que intuitivament sempre havia tingut, pero que es reafirmava amb dades: el decliu de la violencia. Cada vegada vivim en societats mes pacifiques i es una falacia que la societat actual ens torni mes violents.
Aixo pot resultar contraintuitiu si seguim la prensa o els medis de comunicacio. La sensacio de viure en un mon boig, en que els perills son permanents, esta propagat per una sobreinformacio i un redit economic. La tele necessita sobreexplotar els conflictes per vendre i molts politolegs i experts viuen d’escriure columnes incendiaries. Dies abans havia llegit a en Perez Revert (http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/938/es-la-guerra-santa-idiotas/), i s’havia confirmat en mi la sensacio que escriure noveles historiques o de corresponsal de guerra encara, pero crear estats d’alarma exagerats no es el que espero d’un “intel.lectual”.
La sensacio s’agreuja quan els politics es permeten tot tipus de titulars i declaracions sense cap mena de consideracio, sense cap mena voluntat d’entendre l’altre. Avui mateix, les declaracions de Rosa Diez son per enviar-la a la cantonada de pensar de qualsevol classe de primaria: http://www.ara.cat/politica/Rosa_Diez-Euskadi-violencia-Catalunya-sobirania-9-N_0_1216678475.html. Sembla que de cara al poble, tot esta permes. Les comparacions amb regims nazis estan a l’ordre del dia, vanalitzant el que va passar, creant la sensacio que el mon s’ha d’acabar (especialment si no fem cas al que ens ho diu, ell/a te la solucio a tots els problemes).
Potser el fet de viure en el auto-considerat pais mes felic del mon, em fa veure les coses de forma diferent. Pero en tot cas hi han altres estadistiques que van en aquest sentit: http://newsfeed.time.com/2012/03/01/poll-the-world-is-getting-happier/.
Tambe em sembla que la gent es mou mes amb missatges positius que no pas amb pors i temors. Crec que si el govern britanic, no hagues vist les orelles al llop, i dues setmanes abans del referendum, no hagues canviat radicalment de tactica. Passant de les amenaces i la por a un discurs de comprensio i promesa d’un futur mes autonom i brillant; el que ara hauria dimitit seria en David Camaron i estariem parlant d’un nou futur estat. Al final haver crescut en un ambient familiar estable i amoros, et dona mes garanties per gaudir d’una vida adulta mes estable, encara que no sigui ni condicio necessaria ni suficient, simplement mes probable.
Eduard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada