Aixi com els aniversaris els he anat celebrant en diferents indrets del mon; per cap d’any he estat forca fidel, i tant sols un any a Cerler i un altre a Cabrils, he fallat a la tradicional cita lleidatana. Mes ara que visc lluny, resulta de valor, passar temps amb els amics de sempre.
I es que tambe perque normalment soc lluny, que en aquest periode s’acumulen les noticies i els anuncis. Sera perque en un curt periode de temps aconsegueixo veure molta gent (encara que mai tots els que voldria), i sera tambe perque la gent s’espera a dir-te les coses importants en persona (o els hi fa mandra escriure-li al que esta apartat ;-)). Si l’any passat la noticia mes important anunciada va ser que l’Alex estava en cami (que fins hi tot va acabar en el post mes visualitzat del blog : http://eduanon.blogspot.com/2014/08/the-danunciar-algo.html), aquest any ja he pogut exercir de tiet i iniciar l’adoctrinament que tot bebe necessita en els temes vertaderament identitaris ;-)
Gent que es casa, gent que es compra un pis, gent que marxara a investigar uns mesos fora, gent que s’entrevista per fer-ho, gent que se’n vol tornar a Mallorca pero encara no troba l’oportunitat, gent que ja s’instal.la en la nova casa, gent que ha de ser ingressada en una residencia, gent que ha de patir un cancer, gent que fa un MBA, gent que reenfoca els negocis,... Moltes informacions compartides en pocs dies que et fan adonar que les coses canvien i que tots en els nostres ambits hem de prendre decisions.
I es que en aixo estic. Encara no se quan, tot just ara estic valorant a on i per a que, pero en principi aquest any toquen canvis. Nova mudanca a la vista i nova feina a iniciar. Els detalls ja vindran, ara el que interessa centrar-se en el proces decisionari (perque decisiu semblaria massa critic ;-)).
Aixo mateix em preguntava la Mariona durant aquest Nadal: com ho fa/feu la gent per prendre una decisio? Malgrat el que pugui semblar o aparentar, jo simplement segueixo la intuicio. Una intuicio que si hagues d’ubicar fisicament estaria en el meu estomac/intestins. Pero que no ens enganyem, la resposta intuitiva no deixa de ser el proces de maduracio mental de forma subconscient. Durant el periode previ, vas donant i donant voltes a les diferents opcions, criteris, pros i contres. Jo no soc de formalitzar-ho en un paper o una fulla d’Excel, pero si de despertar-me a les dos del mati d’un dimarts donant voltes a una idea, a un dubte, a un matis, a un record o a una cagada. Salvant completament les distancies, pero amb el mateix principi, recordo els milers de casos en la historia de la ciencia, en que els grans descobriments s’han fet per “casualitats” o “idees felices”. El cas de l’anell de benze i el foc crepitant, la radioactivitat i la placa oblidada,... On les cometes es deuen al simple fet, que sense estar en un periode d’investigacio conscient, metodica i probablement obsesiva, aquestes “casualitats” no s’haguessin produit o no s’haguessin sabut interpretar.
Tambe li vaig comentar, que la gent que prefereix racionalitzar mes els temes, definiria quin son els criteris fonamentals en les seves decisions, els hi donaria un pes a cada un en funcio de la seva importancia relativa i finalment evaluaria cada opcio en funcio d’aquests criteris. Tanmateix no suposava mes que materialitzar en un paper, ja que la definicio de criteris, el seu pes i la evaluacio, resultaven normalment temes molt subjectius.
Curiosament uns dies mes tard, a casa la Celia, el Prats ens feia una explicacio molt mes detallada d’aquest proces amb l’exemple d’un canvi de pis. I es que el pis actual te humitats i ara que la Joana esta de cami, es temps per buscar una altra residencia que no presenti aquest inconvenient. Tipic exemple d’escola com quan t’ensenyen a elegir entre diferents proveidors i que es forca util quan es barregen criteris quantificables amb altres mes qualitatius. Ara be, per diluciar temes amorosos, destins vitals i altres preocupacions metafisiques, es complica mes. El grau de conneixement de les diferents opcions, pot ser extremadament diferent; les evaluacions basades purament amb sensacions de confianca o seguretat extremadament subjectives; i els teus propis criteris, molt inestables en el temps. Pero... Seria tant bonica la vida si es pogues resumir en una taula d’Excel?
Eduard
PD: Crec que es el primer cop que arribo a tenir tres posts en proces: la segona part del turisme cultural, un en que em pregunto sobre la inteligencia dels indonesis i un que porto pendent sobre l’equip de futbol, especialment despres d’haver viscut la meva primera Kopaja party.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada