Aquesta imatge es d’ahir o abans d’ahir o d’ara fara uns dies, que mai se sap quan acabare publicant aixo o quan sera llegit. Esgarrifadora imatge en la que els sis principals diaris d’informacio general d’un pais, sacrifiquen la seva portada a canvi del mateix anunci d’una entitat bancaria. N’eren conscients els directors de tots aquests rotatius que al dia seguent apareixerien tots iguals? Jugada mestra del marketing santanderi? En tot cas, les preguntes sobre la diversitat informativa, sobre la contraposicio dels medis son facils de posar. Al igual que sobre el financament dels diaris i com pot afectar a la seva objectivitat a l’hora d’opinar sobre els seus mecenes.
Agafem el cas d’El Pais, per ser el mes llegit d’Espanya si excloem els esportius, per ser el que havia estat el meu gran referent informatiu abans de sortir de la proteccio paternal (no se si ha perdut qualitat amb el pas dels anys o simplement he obert els ulls). El cas es que el Banco Santander es un dels seus accionistes, despres que Prisa, ofegada pels deutes, els hagues de bescanviar per capital. Pot aquest doncs ser al mateix temps anunciant, propietari i objecte d’informacio? (http://www.ara.cat/firmes/alex_gutierrez/triple-conjuncio-Pais-Banco-Santander_0_1294070592.html). I com remarca l’Alex Gutierrez en el seu article, curios que aquell mateix dia, un representant de Podemos assegures que els Botin no son “casta”.
Suposo que es facil ser esceptic, i mes en la situacio actual; suposo que la gent no ho vol ser-ho i es llancen de bracos en les novetats, esperant que aquestes canviaran l’escenari. La veritat pero es que cada vegada em genera mes dubtes aquest nou partit, mancat de contingut pero sobrat de rao. Capacos de establir qui es salva i qui ha de cremar en l’infern, establir qui es casta (fins i tot posan al sac a la CUP) i a qui otorguen el valor de ser un digne contricant (Ciutadans!!!???). Com em comenta un amic que ha compartit estudis amb ells: son interessants per sacsejar el sistema, pero si han de gobernar... si son una colla de “Losers”!
Pero tornant al quart poder, aquell que ha de contraposar-se i balancejar els excessos politics, militars o dogmatics de qualsevol societat. Aquell que ens ha de donar una visio del que passa al mon, de forma objectiva si pot, de forma sesgada tambe, pero contraposada a competidors que s’orientaran diferentment. La veritat es que veient la foto, em ve al cap un dels millors comics que he llegit mai, i una pregunta clau que planteja:
Perque al final si el capital que hi ha darrera de tots es el mateix? Qui ens previndra contra aquest? Es el capital public una solucio com pregonen les corrents mes marxistes? Doncs veient el mitic grafic de l’atur de TVE1 no ho sembla pas...
Potser son les ultimes degradacions de sistemes d’informacio obsolets que la xarxa de xarxes jubilara, pero a dia d’avui encara tenen una influencia cabdal. Quin es el nou model economic que permetra que la informacio ens arribi, de forma critica i que provoqui opinions en el sentit que sigui. Trobo que es important defensar la llibertat d’expresio, com en el cas de Charlie Hebdo o dels periodistes que es juguen la vida en les zones en conflicte, en els llocs incomodes del planeta. Sempre m’ha fascinat la figura del periodista que assumint riscos personals d’ordre major ens aconsegueix fer obrir els ulls. Tambe hem d’aconseguir que els mitjans d’expressio professionals assegurin que, els milers de matissos del mon tant interessant en el que vivim, arriben a la gent.
I que hi ha mes evocador que una portada d’un diari? No son les grans portades obres d’art que han fet caure poderosos? Es poden vendre a la “generacio trobada”? Ho poden fer totes el mateix dia? Qui vigila als que han de vigilar?
Eduard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada