T’he d’anunciar algo

Aixo em va dir ma germana el passat dia de Nadal. La resta dels presents en semi-cercle al meu voltant esperant la meva reaccio. Estava clar que anava a ser tiet. I uns mesos mes tard, l’Alex decidia que estar-se una setmana mes del compte a la panxa de l’Ester estava be, pero que ja havia arribat el moment de fer aparicio.

Primer detall que ens uneix i es que jo tambe hi estava molt be al ventre de la mama. Molta gent titlla als meus pares d’extremadament calculadors, al saber que comparteixo dia d’aniversari amb ma germana. Despres toca aclarir que jo soc el “retrassat” dels dos, mentres que la data de naixement d’ella, el marca el pont de la purissima, combinat amb l’aficio a l’esqui del ginecoleg que s’encarregava del tema. I ara es de nou ella la que s’avanca, o mes aviat soc jo el que queda completament enraderit, pero extremadament satisfet. I es que aquesta preciosa parella acaben de ser pares.

I encara mes, han fet padrins a aquests dos.

Per coincidencies de la vida, un dels catalans d’aqui, esta vivint el mateix amb deu dies de diferencia. La impotencia de la distancia, de no estar alli per veure les evolucions del dia a dia, la sorpresa de veure com un germa dona un pas mes i es converteix en pare, saber que els teus pares han canviat d’estatus i una nova generacio familiar comenca a fer aparicio. Perque ens portem mes d’una decada de diferencia, recordo perfectament l’aparicio dels meus cosins, aquells essers tant petitons (i que ara un parell d’ells em treuen un pam), pero no deixaven de ser els fills de les meves tietes, persones que sempre havien estat grans respecte a mi. Ara no, ara es el fruit de la meva companya d’infantesa, d’adolescencia, aquella que des de que tinc records ha estat al meu costat fins que a finals dels disset vaig decidir anar-me’n a estudiar a Barcelona.

I m’omple d’orgull i admiracio que aixi sigui. A mi no m’ha arribat el temps de ser pare, pero estic encantat amb la funcio de tiet. Aquell que com en la canco de Manel li porta un boomerang de l’altra punta del mon. Aquell que de moment es contenta en veure’l en una pantalla de skype, pero que sap que sera un nen d’allo mes felic i estimat.

I es que totes les decisions tenen un preu i quan t’en vas a viure a mes de 10.000 kilometres de casa, assumeixes que et perdras aquest tipus de moments. I malgrat aixo, encara em compensa. Malgrat que se’m caigui la baba en rebre els whatsapp amb imatges seves. Sumant-hi tambe els altres anuncis que no he pogut festejar, els altres naixements que no he pogut viure. Pot semblar egoista, pero al final l’instint em guia en aquests indrets i no per desconeixement del cost.

Ja deveu saber que no crec en el matrimoni. Juntant-hi una manca de religiositat i uns afegits de liberalisme, no veig el perque del ritual. Pero no es ni molt menys quelcom de completament dogmatic, mentres no hi hagues ritus religios, podria fer el “paperina” durant un dia (i podria pagar-ho i tot!). Tant mateix, he de reconeixer que m’agrada que m’invitin a les nupcies. Be les d’amics, perque els casaments familiars si que els evito des de fa anys. Fins ara m’ho he passat be, tant els que creia que havia d’anar com en alguna que no sabia molt be perque m’havien invitat.

I es que em va fer molta il.lusio que el Samuel m’invites a la seva, saber que despres de tots aquests anys de distancia encara volia que l’acompanyes en el seu dia. Pero es que probablement aquell segon any de BUP al Joan Oro va marcar magicament les nostres vides. I m’hagues agardat molt anar a la boda del Jose i retrobar-me amb tota la colla de genials organitzadors del Forum. Rememorar aquella boda tant curiosa de la Panadella i totes les histories que vam viure en un dels anys mes intensos de la meva vida. I la boda d’en Silver i na Ivette, companys catalans i cules en els magnifics mesos a Granada. I la despedida d’en Iago, amb viatge a Berlin inclos i tot el que aixo suposa. I mil altres moments que m’he “perdut” amb gent que val un imperi. I per que?

No em sento plenament identificat amb ella, pero he de reconeixer que m’agrada molt :

Eduard