Ramada

Reconec d’entrada que no soc, ni de lluny, la persona mes respectuosa sobre el tema. Soc algu que te el sentiment religios sota minims i tinc molt clar que Deu, o similars, son conceptes innecessaris per explicar-me el mon en el que visc. Poques certeses tinc tant clares com l’ateisme i el fet que tot el que soc no sigui sino la mes remota de les probabilitats de l’atzar no em genera cap mena d’angoixa vital. Tanmateix reconec que el fenomen religios es important per entendre les societats en que vivim i encara que em provoqui certa perplexitat, reconec que quelcom del tema se m’escapa quan gent molt formada i capac demostra una vertadera fe creient.

Quan la gent em pregunta que es el que no m’agrada d’Indonesia, normalment responc amb topics mes o menys estesos : la contaminacio, la bruticia, el trafic, l’estat de les infraestructures o la corrupcio. Tanmateix m’he de reconeixer que una de les coses que mes em molesten es el pes que te la religio en la vida publica. I aixo que al mateix temps reconec que es un sistema molt menys intrusiu que en altres paisos, pero no deixa d’anar molt mes enlla del que seria el meu model.

La constitucio de la republica reconeix la llibertat religiosa de l’individu, encara que nomes hi han sis religions oficials (Islam, Catolicisme, Hinduisme, Budisme, Protestantisme i Confucionisme) i cada individu queda enregistrat sota un d’aquests paraigues (la teva religio apareix al document d’identitat) i els matrimonis entre diferents creencies estan prohibits (pero les conversions son posibles, quedarieu sorpresos de la de pares occidentals que no saben que els seus fills profesen la fe a Mahoma per haver-se casat amb la seva parella indonesia!). Les principals festivitats de cada religio tambe o son a nivell nacional, malgrat que per sobre del 85% de la poblacio es sunita, fent que sigui el pais musulma mes poblat del mon.

Aquesta preeminencia fa que estem vivint uns dies un tant especials. Des de finals de juny i fins la setmana que ve es el mes sagrat del Ramada, conegut per obligar als fidels (excepte en una serie de condicions) a l’abstinencia de menjar i beure mentre el sol es passeja per l’horitzo. No sempre es fa en la mateixa epoca de l’any, sino que cada any s’avanca en quinze dies. Aqui aixo no impacta massa, ja que sempre el periode d’abstinencia dura 12 hores minut amunt, minut abaix, pero esta clar que en latituts mes al nord o mes al sud, que sigui en estiu o en hivern no es la mateixa penitencia.

Donat que es tracta d’un periode de reflexio en Deu, alguns dels plaers de la vida son restringits i aixo evidentment implica limitar la festa i l’alcohol. Les discoteques i pubs son obligats a tancar mes d’hora, les publicitats d’alcohol son amagades o cobertes, la venta es restringida i en els bars et serveixen la cervesa en tasses de te. Pero com estem a Indonesia i sempre hi han excepcions, el fet d’haver-se disputat el mundial de futbol, ha fet que hagin sigut molt tolerants els dies de partit, amb cap pub tancat mentres hi havia algun partit en joc. El primer dia de Ramada, aixi com el central i el darrer, alli si que els pubs son fortament invitats a tancar i qualsevol transaccio d’alcohol es fortament denunciada per la policia religiosa o les milicies dels partits islamistes.

Una de les majors molesties que sent el turista que visita Indonesia (a excepcio de Bali, una illa majoritariament hindu) es la crida a l’oracio que fan des dels minarets de les mesquites; notablement la crida de les 4 de la matinada... Doncs en periode de “puasa” (o abstinencia), les crides son mes frequents, llargues i (al menys aquesta es la sensacio) mes cridaneres.

I el costat positiu de tot aixo per a un no devot? Doncs que un dia es celebra el “Buka Puasa” o lo que vindria a ser un sopar de Nadal i un cop s’acaba el periode hi han dos dies de festa nacional que normalment acaben sent una setmana llarga (les empreses acostumen a donar dos dies mes de festa i l’empleat se n’agafa algun mes). I es que no deixa de ser el moment de l’any en que les families es junten i es foten els grans tiberis. Tambe es el moment en que la classe alta i la mitja-alta d’Indonesia ho passa pitjor perque es queden sense servei, descobreixen doncs que hi ha una zona de la casa que es diu cuina, o que els seus fills existeixen mes de 20 minuts al dia, i tenen algunes necessitats que ells ignoren com satisfer sense la nani.

Tambe es un moment en que els supermercats treuen a la venta productes especials, com sarongs (l’especie de faldilla que utilitzen per entrar a les mesquites o als temples hinduistes) o galetes tipiques de l’epoca. Moltes similaritats amb el “nostre” Nadal, encara que amb la penitencia afegida de no ingerir amb la regularitat habitual. Aquesta manca d’aliment i sobretot una certa deshidratacio, afegit a haver de llevar-se a les 4 del mati per foter-se un banquet que els permeti aguantar tot el dia, fa que la productivitat laboral es vegi afectada. Si ja en un mes qualsevol, no ficariem l’indonesi promig com un exemple d’eficiencia, en aquests moments, el seu rendiment es comporta de forma inversament proporcional al seu nivell de somnolencia.

I tothom ho respecta? Doncs no ho se... Per un costat mai havia vist els restaurants del meu edifici tant plens, si be es cert que a la cantina durant aquests dies hi ha una llista amb tots els no-musulmans i son els unics amb dret a menjar. Al mateix temps, les dones durant la menstruacio tenen prohibit fer l’abstinencia, encara que, oficialment, han de recuperar els dies perduts en un altre periode de l’any. Tambe la proporcio de no-musulmans en la meva oficina es mes elevat, ja que les minories religioses ostenten el poder economic i financer (molt lligat a la seva etnia xinesa).

Eduard

PD: Dimarts estare molt pendent de la publicacio dels resultats electorals. Suposo que no sera definitiu i haurem d’esperar al tribunal constitucional, pero en tot cas, s’ha de reconeixer que vivim uns dies intensos i a la incertesa electoral s’hi afegeix la situacio de Gaza, que comporta una gran excitacio al carrer. Manifestacions, molta policia protegint l’embaixada americana, i molts joves moteros liant-la per les nits. Interessant moment de geo-politica que estem vivint en aquest indret del mon, encara que Ucrania ens faci la competencia...