A casa del camell (EdE 6)

Avui, exercici amb enunciat concis sobre la tasca a realizar :

Escriviu un relat breu (màxim 3.500 caràcters amb espais), utilitzant un narrador extern i amb la següent estructura:

·         comenceu en el present (no vol dir que la narració estigui feta en temps verbal present)

·         narreu, en forma retrospectiva, un moment anterior de la vida del personatge o personatges. Aquesta retrospecció s'ha de produir mitjançant un pivot i ha d'estar explicada en forma de resum

·         dins d'aquest resum, introduïu com a mínim una el·lipsi

·         torneu al present, i per acabar finalitzeu la narració amb pausa descriptiva

El meu primer error és no llegir amb prou detall la primera frase, aixi que enlloc d’utilitzar un narrador extern, m’ataco al meu preferit, la primera persona. La critica del professor se centra pero en el pivot, no el trova massa creïble per algu que arriba amb mono. Li dono la rao, potser seria millor per algu fumat que algu havent consumit quelcom de més dur. A vosaltres de jutjar :

 

Entro corrent a la casa del Txapo. La necessitat apressa de nou, i això em genera urgència, angoixa. De sobte em topo amb aquest estúpid gatet xinès movent el braç. Brilla com brillen tots, amb aquest daurat de botiga de tot a cent, però no encaixa per a res amb tot lo que l’envolta.

On encaixava era a casa de la... Laura, sí, Laura definitivament, que encara recordo les seves amigues cridant-li: “Lau!! No marxis amb aquest mamarratxo! Que no en trauràs res de bo!”. I quanta raó tenien, encara que ella era massa viva per caure en un parany tan simple com el que jo representava. Laura, una preciositat hippie que vaig conèixer ara farà que... tres o quatre anys... Com passa el temps! I que gustosos els seus mugrons aquella primera nit que vam passar al seu pis. Una pena que desaparegués de la meva vida, uns mesos més tard, marxant a un refugi espiritual al Nepal. No puc negar-li coherència a la seva decisió, tant de bo tingués jo la meitat dels seus collons!

Braç amunt, braç avall, el temps es podria aturar en tot l’univers i aquest gat continuaria amb el seu braç movent-se absurdament, ara amunt, ara avall. Els seus ullets negres tot fixos, aquells bigotis excessius mentre amb un braç aguanta una pedra que tan sols conté tres caràcters que no sé pas que volen dir. Alguna xorrada sobre la sort i la fortuna, segur. I l’altre braç... Amunt i avall. Sembla mentida que pugui estar aquí aturat com un tòtil mirant-me’l. He entrat per aquesta porta amb tota la pressa de la necessitat i aquí em tens, davant d’aquesta andròmina resseguint el moviment constant. Podria ben bé estavellar-lo contra el terra, segur que en Txapo ni se n’adona. Però no, aquí estic parat, aprofitant qualsevol excusa per a transportar-me cap a un passat que sempre va ser millor.

“Txapo!!! On tens la merda?!”

Es un text força curt, ja que fa poc més de la meitat del permès; pero, un cop rellegit, m’he adonat que havia escrit tot el que volia dir i que la frase final tenia la força que necessitava.

Dissabte 9 de juny tenim dinar del grup de les Karenines. Tot just la meitat hi serem, pero serà una bona manera de ficar cares a les persones amb qui comparteixes aprenentatge virtual. De qui llegeixes, a qui comentes i que alhora et comenten. Un curs molt enriquidor.

Eduard