Dimecres 9 de gener

Dos dies després d’haver aterrat a Singapur, primer dia sense jet-lag. Ens trobem de nou a una sala d’embarcament de l’aeroport de Changi. Hem canviat d’any, però no de destinació, tampoc sembla que de freqüència. Seguim emplenant targetes d’immigració, rebent segells al passaport. Des de dilluns que en tinc dos. Ha suposat tres viatges a l’ambaixada i una carta que vaig escriure per fer una excepció a la regla : “una persona, un passaport”. Ja vaig jugar una vegada a fer-ho de qualsevol manera, ara el procés ha estat el correcte. Ja tinc el nou passaport en procés de rebre un nou visat xines. Si el procés fos mes ràpid, dimarts volaria cap a Guangzhou; de moment m’hauré de conformar amb Jakarta.

M’heu fet molt dura la tornada. Després de dues setmanes i mitja gaudint de grandíssims moments per “casa”, diumenge es va fer molt dur agafar el vol de tornada. Sort que encara conservo una forta petjada racional en el meu pensament i soc plenament conscient que el viscut aquests dies es excepcional. S’ha d’emmarcar en un període festiu que trenca les rutines establertes. S’ha d’emmarcar en un període que ens venen com de bons desitjos i que malgrat tot ens influeix. Però quanta energia adquireixes en tots aquests bons moments! Que reconfortant tornar i veure que en superfície hi ha canvis, però que essencialment els vincles continuen sent els mateixos. Que continues tenint al teu costat les persones estimades i un sa desig de que facis permanent el teu retorn, malgrat que al mateix temps siguin capaços d’entendre i donar suport a la teva decisió.

Evidentment no tot es de color de roses. Hi ha frustració per no poder coincidir amb tothom, ja sigui per falta de temps, ja per falta d’interès. A vegades falta tranquil·litat i calma, per a converses atropellades per la immediatesa o la inundació de contactes. En els pocs moments de reflexió, t’adones de moltíssims aspectes, però per damunt de tot, de l’enorme satisfacció d’estar rodejat per la gent de la que n’estic. Passen els anys, pesen les experiències, però hi ha quelcom de molt genuí en la meva relació amb Lleida i Barcelona. Sempre hi ha un nucli dur, aquelles persones sense les quals no viuries de la mateixa manera la teva relació amb la ciutat, amb tu, amb el que ets i el que fas, amb el que penses i l’essència del teu ser. Com a bon zoon politikon, sense els altres no som res, però evidentment, hi ha altres i altres, i no tots pesen igual.

L’escapada per Navarra, els dinars familiars, els dies d’esquí, la borratxera del 29 i el seu conseqüent dia perdut, el cap d’any i el seus “plats fets”, el “Hobbit” i els seus acompanyants, la passejada per Montserrat i el concert dels Xumberris, els sopars en que ajuntava gent que no es coneixia i tot ple de mil petits moments. Es un bagatge ric per encarar nous reptes a l’altra punta del mon. I les promeses de futures visites al meu nou mon, també es quelcom que com diria aquell cabro (fiqueu aquí l’accent que el corrector no m’ofereix J): m’omple de joia i satisfacció.

I com el mon esta ple de petites casualitats, aquí us deixo una imatge de la portada de la revista de Singapur Airlines que m’he trobat al seient de l’avio.

Parla de 3 barris amb encant : Poblenou, Sant Antoni i Sarrià-Sant Gervasi. No son ni els meus preferits, ni uns referents dels moments viscuts a Barcelona, però cadascun d’ells evoca quelcom. Especialment el tercer on hi era tot just fa una setmana, ben ben acompanyat.

I ja que el post anterior el vaig acabar parlant d’uniformats, doncs res millor que deixar una mostra del cap d’any militar que hem passat aquest any. Gent fumant en una sala on s’hi feien bales i altres intentant fer sonar la corneta, mentre tots buscàvem la càmera de Gran Hermano que ens enregistrava...

Punt summament sorprenent i alhora preocupant es que de forma totalment atzarosa, la foto que acabo de penjar s’anomena : “IMG_1936”......

Salut i a complir tots els propòsits que us hagueu pogut plantejar (jo aquest any la clavo segur : 0 de 0),

Eduard

PD: Ah... i molt bon any! I aquestes coses que encara s’arrastren aquests dies...