Una nova etapa

Semblaria que es tracta d’una resolucio de nou any. D’una manera de trencar amb un 2020 marcat per una distopia mundial i encarar l’any que tot just s’inicia amb noves prespectives a nivell personal. Pero no, es tracta de quelcom de més meditat, d’un canvi significatiu als més de 14 anys de trajectoria professional. Avui és diumenge 3 de Gener de 2020. M’he llevat ben d’hora a Castelldefels i he conduït durant una mica més de 8 hores fins a Saint Paul sabent que seria una de les darreres vegades que ho faria. He descarregat les coses, entre elles una magnifica bici per complementar el meu rodillo de forma definitiva (gràcies Francesce, Ares, Oriol i sobretot Jordi i son pare 😉). I m’he ficat a escriure la carta de dimisio.

Demà comunicaré que deixo el grup Danone i em comprometré amb Cromology. A molt tardar, a principis d’Abril estaré de nou instal.lat a Catalunya. De moment mirarem pel Garraf, pero qui sap on acabarem. També després de més d’una dècada tornaré a viure en parella. Pero per facilitar l’aclimatacio, passaré de promig tres dies a la setamana en desplaçament, si el CoVid ho permet, està clar. Passaré de fer aigües a fer pintures decoratives. Com ahir em deia la Cris, de la transparència a més de 140.000 colors establerts, i si en voleu un de diferent, també t’ho podrem fer.

Torno a sentir les papallones a l’estomac dels moments de grans decisions. Sabent que és una d’aquelles eleccions que et condicionen significativament la vida. Faré bé? M’estic equivocant? Estic convençut pero no deixo d’encarar territori desconegut. Mai fins ara he comunicat al meu cap que ho deixo, que m’en vaig. Com s’ho prendrà? Com afectarà als projectes en curs? Com seré percebut per la resta de l’organitzacio? Pels meus companys i amics de Danone? Estic molt tranquil amb la meva decisio, pero després de tot el temps passat, vull marxar bé del grup. Orgullos del fet i deixant en bones mans el meu llegat. Que els 3 mesos de preavis que son llei a França puguin escruçar-se per facilitar-me tot el follon logistic i organitzatiu que m’arriba. Poder gestionar comodament el traspàs de les meves funcions, idealment a les bones persones; poder preparar la mudança i deixar el pis en condicions. Buscar amb la Cris una nova vivenda, ja sigui de lloguer, ja sigui de compra (si! Jo, Eduard Anon parlant de comprar una casa, també en aixo he canviat!). I qui sap si també tenir algun dia disponible per les darreres esquiades alpines. Se m’ha girat feina en aquest inici d’any.

No sé quan podré publicar aquest post. No sé com i quan l’Ambroise, el meu super-ocupat jefe actual, voldrà o podrà comunicar. No sé si em faran una contraproposta. Suposo que en condicions normals, Danone voldria poder guardar-me. No és per vantar-me, pero objectivament soc un dels millors talents d’operacions de la divisio d’aigües i especialment en supply chain. Poca gent conec que sàpigui tant de lo meu i de tants països diferents. Pero el grup ha anunciat que els sobren entre 1500 i 2000 persones amb exactament el meu perfil, que les 3 divisions actuals s’han de fusionar pero que encara no saben quina serà l’organitzacio que volen implementar. El màxim responsable de les operacions de la divisio porta de baixa més de 6 mesos i el descontrol és notori. La gent està més preocupada per quin serà el seu proper seient que per construir. Desconec quina pot ser la resposta a la meva comunicacio, pero probablement passaré desapercevut.

En un altre moment ja us parlaré del futur, de què faré i de què va aquesta nova aventura. Ara toca posar fi amb naturalitat i elegància al que han estat molts anys de desenvolupament i creixement personal; de feina compromesa, dura pero satisfactoria; de grans conneixences i aprenentatges; de molts països i cultures diverses. No m’imaginava quan començava a fer planning de Font Vella Sensacion a Barcelona, que aquells inicis em conduirin fins aqui. El meu passatge per Lanjaron, Singapur, Jakarta per acabar a Evian, l’indret on he passat més temps treballant per un grup en el que he percebut la seva evolucio. Suposo que també tocarà un post d’anàlisis i de nostàlgia. Ara toca transitar en un periode de transicio que la legislacio francesa fa que sigui massa llarg.

Eduard