dilluns, 8 d’abril del 2013

205 Balestier Road

Aquí hi teniu una casa amiga. Be, mes aviat un apartament petit, però vaja, un llit segur. La veritat es que es un carrer que te un cert encant. Realment no en te molt, però vaja per ser Singapur, podria tenir menys anima. Dir que el carrer esta ple de dos tipus de botiga no ajudarà a donar-li un cert aura, ja que principalment s’hi poden comprar dos coses : llums i lavabos. No es molt glamuros dit així, però si que recorda aquells temps medievals on els gremis s’agrupaven en un mateix carreró. En tot cas encara manté antigues casetes baixes de com devia ser això abans de la invasió dels gratacels i les mansions. I a part tots els taxistes el coneixen, que no deixa de resultar pràctic.


Molt a prop hi ha el Whampoa Drive, un ‘hawker’ o centre de menjar popular. Encara recordo la cara que va ficar l’altre dia l’holandès quan li vaig comentar que estava molt content perquè a prop de casa tenia un ‘hawker’ molt barat, i es que tal com ho vaig pronunciar va sonar mes a ‘hooker’. Però no, simplement em referia a això :

A ma mare la veritat es que no li va fer gens de gracia. No complia amb els seus estàndards higiènics. Les explicacions racionals de que a Singapur no hi ha risc de contaminació alimentària tampoc li valien. De fet, ja li va costar prou confiar en beure cervesa com per donar un pas mes. En canvi a mon pare no li va suposar cap reparo i fins i tot es va animar amb els palillos.
Però també s’ha de reconèixer que hi ha algun edifici que m’hi sobra. I es que quan s’ajunta església i exercit, nomes hi falta la monarquia per fer un combo explosiu. Algú s’anima a anar a resar amb l’exercit de salvació?

Pel que fa al pis? Doncs probablement lo millor sigui la piscina. O això es el que m’ha comentat en bo d’en Stefan. El tio va decidir que malgrat que era el seu primer cop a Singapur i tenia tota una ciutat per descobrir, preferia quedar-se tot el dia (mentre jo treballava) a la piscina, llegint i bevent cervesa (8 llaunes així ho atestiguaven). Suposo que si hagués vingut amb la novia, aquests petits plaers que t’ofereix la vida, no els hagués pogut gaudir.


Pel que fa al piset, doncs pels diners que es paguen per ell, doncs petit però funcional. Com ara esta bastant mes desordenat (i com a part escric des de Jakarta), doncs penjo les fotos que vaig fer el primer dia i ja esta.







Com veieu, dues habitacions, dos banys i una nevera que actualment esta mes plena. Cap excusa per a que no vingueu a visitar-me J
Algun cop he tingut companyia

I algun cop m’he trobat una bona sorpresa. Com la benvinguda que em van fer arribar el meu jefe i la seva secretaria (aquí realment vaig donar les gracies)
Salut!
Eduard

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada