Estadístiques un 19 d’Octubre

I si, estimat lector fidel, tal dia com avui farà un any que vaig començar l’escriptura d’aquest blog. Poc m’hagués imaginat en aquell moment que arribaria a fer-lo complir el seu primer aniversari. No acostumo a tenir una gran constància en les meves aficions. Acostumo a objectivar-ho dient que no tinc cap passió essencial ja que hi ha masses coses interessants com per consagrar-me a una de sola. Es una argumentació forca dèbil no diré pas el contrari, però reflecteix que vagi canviant sovint, dedicant temps a ratxes. Al final no deixa de ser això, temps, el be mes escàs i no sempre el millor utilitzat.

El Word on ho escric tot abans de publicar m’indica que he superat les 40.000 paraules, distribuïdes en 88 pagines de Calibri (Body) 11. Algunes encara estan per publicar, un post bastant avançat i quatre xorrades soltes esperant mes inspiració (o menys censura). Amb aquest post, en faran 35 amb unes 120 fotos que acompanyen (m’he quedat sorprès del numero, no esperava haver-ne enxufat tantes, però després he recordat que hi ha articles que pràcticament son purament gràfics; també he recordat els primers posts, pura lletra i cap alegria per la vista. Ja em perdonareu, aquells per mi eren els millors, els mes alliberadors, encara que puguin quedar avui una mica lluny).

En quant a les visites que li heu fet al blog, doncs no se pas si son moltes o poques per lo que es. A mi em semblen una barbaritat, encara que també m’agradaria saber quantes corresponen a ma mare, a la que imagino entrant innocentment a veure si el seu fill s’ha decidit a publicar algo mes. En tot cas, 6.097 em sembla un numero forca remarcable, que no deixa de promitjar mes de cent per post.

I com soc una mica freekie i les estadístiques m’agraden, aquí el top 10 dels posts mes visitats :

1. Bons propòsits (219) : El primer, el de just ara fa un any.

2. Quan una lluitadora s’apaga (203) : La mort malauradament pren rellevància.

3. Tancat per vacances (186) : El primer de setembre, el mes del record de visites.

4. Meme si elle ne sert a rient, le vent nous portera (173) : Me l’acabo de posar al Spotify per recuperar sensacions amb els Noir Desir.

5. Aniversaris (141) : Celebrant la icònica xifra dels trenta anys.

6. Penyafort (140) : I la nostàlgia dels primers anys d’universitat en la figura de mon cosí.

7. L’imperi dels fills únics (140) : Humils reflexions de geo-política xinesa.

8. Temps d’esports (133) : Mente sana in corpore sano però amb molta calor.

9. La pluja de Singapur (132) : Moments solitaris en una ciutat mes acollidora d’aparença que en la realitat viscuda.

10. 900 Acomiadaments (124)  : I les contradiccions de treballar per una mitjanament gran multi-nacional.

En quant a l’origen de les visites, evidentment no em sorprèn veure a Espanya encapçalant sobradament, però que el numero dos sigui Estats-Units per sobre de les set-centes em fa pensar que per alguna historia de servidors, aquestes dades no siguin especialment fidedignes. En canvi, veure a Suïssa (6ena) o Dinamarca (10ena), em fa somriure i em venen cares amigues al cap. De Taiwan en 7e o Rússia en 9e nomes en puc dubtar.

Els comentaris publicats son potser escassos, malgrat que alguns d’ells m’han sorprès molt gratament i reconec que no es fàcil osar a comunicar-los en obert. Per contra, tot un plaer tot el que em dieu en persona.

“Probablement (vaja, segur, no ens enganyem) si no hagues rebut aquest mati el mail, no estaria ara escrivint aquestes linies.” Amb aquesta senzilla frase començava aquesta aventura (si Marta, per aquelles sense corrector instal·lat J). Amb aquesta senzilla frase evocava a l’Ares i al Prats. Amb aquesta frase recordava els mails enviats des de Paris, des de Zurich, des de Suzhou, la motxil.la va acumulant experiències, i quan miro enrere, no deixo de sentir un punt d’orgull sobre el que m’ha permes seguir periòdicament escrivint aquest Word, que segueix anomenant-se : Bons propòsits.

I avui, passada la mitjanit de divendres en aquestes latituds, de nou Les petites aventures d’un Anon rebran una nova actualització.

Gracies a tots per les mostres d’afecte que aquestes línies han generat al llarg d’aquests mesos. Tot un plaer haver decidit llançar-me a deixar constància d’aquestes petites anècdotes quotidianes.

Eduard