Mentre estava fent el recull de fotos per preparar el post, anava pensant en com el titularia. “Escatològicament incorrecte” ha sigut com he anomenat la carpeta amb les fotos pre-seleccionades. Però posteriorment m’he adonat que no volia dir gran cosa, així que m’ha vingut la rima al cap he modificat el nom. Suposo que no es un títol que una mare aprovaria, però estic segur que mes d’un somriure despertarà. I es que encara que pugui sonar a tòpic, als homes ens agrada parlar de merda. Et tires un bon pet al moment adequat, unes bones rialles i tots mes amics. Això si, en la intimitat d’un grup de “maxos”. Sense anar mes lluny, l’altre dia baixant del Rinjani, un grup de mascles vam agafar un ritme mes alegre que la resta de l’expedició, uns vint minuts parlant d’aquesta necessitat tant bàsica no ens els va treure ningú. I encadenant els temes, vam descobrir que entre nosaltres hi havia una estrella de parlar en forma d’eructes. Com si tinguessin cinc anys direu, però si, la ingenuïtat infantil no s’ha de perdre mai!
En el darrer viatge turístic per Indonesia em va passar algo que mai abans m’havia ocorregut : vaig perdre el mòbil. Afortunadament va ser el d’empresa, ja que l’espanyol m’hagués fet mes ràbia i m’hagués ocasionat al final mes maldecaps per recuperar l’operativa. L’aspecte mes negatiu en tot cas va ser perdre totes les fotos que hi havia acumulat. Algunes les havia ja traspassat a l’ordenador, però moltes les tenia encara pendent. Bàsicament vaig perdre tot el que havia fet després de les Filipines. I amb aquest fet se’n van escapar algunes que ben be podrien aparèixer en aquest recull. Comencem :
I ho farem en ordre cronològic i amb un gran clàssic. Als lavabos d’AQUA a Indonesia expliquem be el que no s’ha de fer en un vàter :
Especialment els dos primers son molt reveladors. I es que el primer es refereix a no rentar-se els peus a la pica. I direu, a qui se li acudiria? Doncs a un musulmà que s’ha de rentar els peus abans de resar, cinc cops al dia. El segon mostraria que en aquest tipus de retrete no s’ha d’utilitzar la metodologia clàssica del país.
Ara ens desplacem a la Xina i la certa obsessió (a les oficines de cara a la galeria, a les fabriques bastant mes en serio) Danoniana per la seguretat.
No ens féssim a fer mal!
I ara ens movem cap a Singapur i una demostració de que els lavabos mòbils estan bruts fins i tot en un dels països mes impol·luts del mon.
I ara he hagut d’obrir el fitxer on guardo el planning d’on he estat cada dia de l’any (masses viatges si J) per saber on havia pres aquesta foto : Indonesia. En tot cas, m’agrada el missatge
Tornem a la Xina per recuperar un missatge sobre la hidratació (si, ja que venem aigua, fem que la gent en begui en abundància). Especialment important en aquestes latituds. Si pixes massa groc es que has de beure mes.
I sense canviar de país, missatges que pengen a la porta de l’excusat per a que els puguis llegir tranquil·lament mentre esperes que la Forca vingui a tu. Suposo que els de recursos humans de Danone no tenen els mateixos miraments que mon pare i el seu famós : “al lavabo no s’hi va a llegir!”
Hauria pogut penjar mes consells que et comuniquen mentre evacues, però la pèrdua del mòbil ho ha evitat. Però es que fins i tot comuniquen sobre projectes de finances que han sortit be!
La següent, de nou, restriccions sobre el que has de fer i el que no a la pica. Sort que de moment encara em deixen rentar-me les dents!
I ara tornem a l’arxipèlag indonesi per tornar a evitar que la gent es fiqui de peu damunt de la tassa. Ara de forma mes “Barrio Sesamo”, ensenyat lo que esta be i lo que no. Que no hi hagin dubtes!
I per finalitzar un cartell de casa. No recordo on, però en algun moment vaig utilitzar el pixadero que no em corresponia per gènere. En tot cas, l’advertència era graciosa.
No serà el post mes intel·lectualment treballat, però, no deixa de ser una necessitat de lo mes universal.
Salut i que la Forca us acompanyi,
Eduard
PD: I no podria deixar escapar aquest tema sense una especial menció al grup de whatsapp : “Puta Merda”. Mai tant ben expressat, pocs temes mes apreciats que aquest entre els seus integrants. Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada