Herois

Despres del partit de tornada del Bayern, vaig escriure un comentari a Facebook sobre Guardiola i les ganes que tenien molts del seu fracas. A partir d’alli es va iniciar una discusio entre detractors i que gent que em donava la rao. Vaig reconeixer que admirava al bo d’en Pep, i actualment no resulta especialment facil admirar algu. Potser la sobreexposicio als medis, potser que el nivell de la classe politica ha caigut a les marismes, potser que amb tots els casos de dopatge no puguem creure que no hi ha res fals darrera, potser que una bona part del periodisme s’ha reduit a un exercici de trinxeres i del titular facil, potser que tots ens creiem massa importants per deixar-nos impresionar, per admetre que som inferiors a altres, i es que potser al final es aixo, en el moment de l’admiracio, reconeixem en l’altre qualitats que no tenim o que ens superen.

 Per Sant Jordi em vaig comprar aquest llibre. No exactament aquest, sino l’electronic i en catala. No sabia molt be de que anava, pero havent llegit l’anterior no tenia cap dubte (aqui us en deixo una critica del blog d’una amiga: http://clubdelecturasoses.blogspot.com.es/2012/11/correr-o-morir.html ). L’he deborat de forma boja des de que vaig acabar-me els Miserables. I es que en Kilian Jornet Burgada es un dels que podria qualificar com herois. I no es que la seva disciplina em sembli increible o totalment lloable. Competir per ser el mes rapid en muntanya no m’ha despertat un interes especial. Probablement perque no tinc les capacitats fisiques per fer-ho, i encara menys les mentals. Pero encara que mai ho podria fer, no deixa de despertar-me especial interes els que son els millors en lo seu. I evidentment que sigui catala fa la diferencia.

Pero es que a part, en aquest llibre ens porta al Nepal i em fa reviure el meu humil trekking per alli. I de la mateixa manera que el llibre d’en Herzog em va captivar, devorant-lo d’una tirada a l’aeroport de Delhi; aquest tambe m’ha fet reviure els intensos moments del viatge. Perque encara que no pugui correr per les muntanyes, recorrer-les al meu ritme i alli on la tecnica o la valentia no son imprescindibles, m’agrada gaudir-les.

I es que m’agrada la manera que te de contar les seves intimitats, els seus amors o les seves debilitats. Saber que va coneixer a la seva actual parella mentre sonava “Le vent nous portera” una canco que ja sabeu que suposa moments per mi (i sino busqueu el post que titulo aixi d’ara ja en fa uns quants mesos). M’agrada com reconeix que l’acohol i el sexe van ser una sortida facil, fins i tot en un fora de serie com ell. M’agrada que no sempre estic d’acord amb ell i que a vegades es tira a la piscina amb filosofades excessives, pero, es que no ho fem tots aixo quan escrivim? M’agrada que puguir fer tantes coses si per a ells els dies tenen 24 hores com per a mi (i no sembla que sigui un altre qui li porta les xarxes socials, o potser a mitges, pero hi han moments que son seus). M’agrada que sigui catala i hagi viscut en una dotzena de llocs diferents, parli al menys cinc llengues de forma fluent i fins hi tot tingui habilitats musicals.

Es facil que t’agradi un tipo aixi, el segueix milers de gents, pero si nomes fos lo millor del mon en la seva disciplina, per mi no seria suficient. He necessitat sorprendre’m amb els seus llibres, captivar-me pel que alli s’hi reflexa com per estar orgullos de compartir uns mateixos referents. Descobrir que es dopa o que el Guardiola es pedofil, aquestes serien noticies dificil de superar. Malgrat que pels amants del ciclisme de finals del 90 i principis del 2000 ja estem curats de mil espants.

I alhora es gent amb la que no sempre estic d’acord, encara seria sorprenent poder estar-ho amb tota l’atencio mediatica que acaparen i la seva febril presencia a les xarxes socials. Pero, el fet de ser diferents, de destacar en lo seu i al mateix temps tenir una personalitat tant marcada. Saber expressar-se amb un discurs coherent i molt madur, en aquest dies que corren, no deixa de ser un be escas.

Eduard