Avui m’he escapat a hora raonable de la feina. La intencio era estudiar-me el llibre de buceig ja que dema faig la primera immersio (tan sols en piscina, eh!). Pero a l’arribar a casa, primer he fet una repassadeta als diaris i ja no he pogut escapar del tema. Ahir ja en parlavem amb l’altre catala que fa el curs amb mi, pero la son del jet lag em va impedir aprofundir mes. Avui pero, he decidit obrir una ampolla de vi de la meva escassa reserva i possar-me a escriure quatre linies plenes d’indignacio.
El titol es molt provocador. Per als que hagueu oblidat les classes d’historia, Ekaterimburg/Yekaterinburg en la versio romanitzada o Екатеринбург
en la versio original es on les milicies bolchevics van ajusticiar als tzars de Russia. Aixo es el que escrivia en els pupitres de l’institut ara ja fa molts anys. Ahir em va venir de nou al cap i es que en el fons, sempre he pensat que l’unic assassinat politic plenament justificable es el d’un monarca o un dicatador. Aquell que s’ha elevat per damunt del poble sense gaudir de la seva legitimitat (i no em parleu del xantatge que va suposar la farsa de la transicio i el seu referendum que tot ho englobava i res arreglava en el llarg termini), aquell es el que ja transcendeix la mera persona humana per esdevenir un simbol vivent; amb els seus seguidors pero tambe els seus detractors. ETA em semblava cobarda quan assessinava guardies civils o regidors. L’unic objectiu legitim que tenia era Juan Carlos I, i aquest el va errar (o no).
Pero mes lamentable que la figura del cacador d’elefants (perdoneu la manca de c trencada), es resumeix en una imatge de fa uns segons :
1. El 91% de les Corts aprobara la succesio de la monarquia. Estic plenament convencut que aquest percentatge en gens reflexa l’opinio popular, pero com en aquest pais sembla que nomes hi viuen nadons i no es pot preguntar res de forma directa, doncs endavant i a tirar milles.
2. El Pais un diari “suposadament” d’esquerres i per tant proper a les tesis del republicanisme, publica un 99% d’articles descaradament felatoris sobre la figura de Juanca. Des de l’editorial fins a la gran majoria dels intelectualoides habituals, l’unic que fan es un exercici d’amnesia col.lectiva i de alienacio de la realitat per vestir el cap d’estat com un home exemplar i necessari. L’editorial en un estil Mundo Deportivo amb la directiva del Barca es per preguntar-se quin nivell mental te el director del diari no esportiu mes llegit de l’estat. El meu “amic” Cercas en el seu habitual: escriure lo mateix que la linea oficial del PSOE no fos cas que algu dubtes del meu posicionament. I podriem continuar aixi fins trobar molt amagadet que hi ha hagut manifestacions republicanes arreu de la geografia.
3. Rubalcaba. En bo d’en Gallego sempre ens recorda que segons les filtracions de wikileaks, era el politic mes capac del panorama iberic segons el servei d’espionatge nord-america. Be... per mi competeix durament amb Pere Navarro per qui es el lider mes autodestructiu que pot tenir un partit politic. Ja sabem que la “Realpolitik” et fa fer molts coses que no voldries, pero per aixo aquest tipus de politica es fa des de darrera del telo (o es que en Rasputin volia ser Tzar???).
4. La fi del bipartidisme. Tant de bo sigui aixi i el PPSOE se’n vagi mes enlla d’Orion. Tant mateix, temo que sera per substituirlo per un monopartidisme del PP amb una alternativa fragmentada (com es habitual) entre un PSOE decadent pero encara amb una certa inercia rancia de partit, un Podemos que malgrat l’esperanca inicial fara reneixer les pors i la nostalgia de IU i el partit comunista espanyol. Per la dreta, UpyD no ofereix res nou fora d’una lider mes trepa que intel.ligent i que encara sembla mig social. En tot cas, esta clar que la decisio d’abdicacio ha esta ben condicionada per aquest factor ja que en un parlament molt mes fragmentat, probablement el 91% es reduiria de forma molt considerable.
5. Sembla ser que Felip VI (penseu que nomes portara un numero mes que el fill de puta del cinque) va declarar que “Catalunya sera el que vulguin els catalans”. El que no va deixar clar es a quins catalans preguntaria. Potser es referia als Maruhendas i Fainers? O al grup Godo? Gran sorpresa seria que ens preguntes a tots. Poc en linea amb la tradicio borbona, o es que el seu “tocayo” anterior no ho va deixar clar fa 300 anys justament.
De les milers de bromes que circulen per la xarxa no en recuperare clar. Tan sols m’aprofitare de la imatge historica que ha compartit l’amic Jordi i li robare tambe el seu comentari. “Campetxano 1er lluitant per la democràcia:”
Suposo que deuen haver motius per defensar la monarquia si gent qualificada e intel.ligent ho fa. Fins ara cap dels seus arguments m’ha convencut de res. Simplement una por basada en un passat de lluita antifranquista que resulta impossible posar en dubte (una mica com qualsevol religio, un: “ui, tu no saps lo que era allo” o “que facil es mirar enrera i jutjar”), o un respecte per una legalitat que no per ser llei es legitima.
Ja he vomitat el que tenia mes a la llengua i ara ja puc anar a llegir-me tranquilament els grans riscs que representa descendre 10 o 20 metres en el mar (si Cris! Ni immersiones solitarias, ni bajar mas de 20 metros! ;-))
Eduard
PD: Per alguns que em pregunten quan temps em costa escriure un post, doncs avui ho he mesurat i he parat el crono en 49 minuts. Ha estat dels rapids ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada