“No em llegeixo el que signo”

Podria molt be ser una cita de Mariano Rajoy, pero en aquest cas les paraules surten d’una entrevista a Joko Widowo, mes conegut com “Jokowi”, president de la Republica d’Indonesia despres de les pasades eleccions (de les que ja en vam parlar en el seu moment, http://eduanon.blogspot.com/2014/07/pemilu.html). Es cert que estan una mica tretes fora de context, ja que ve a dir que confia en els seus ministres i per tant signa les lleis basat en el que ells li diuen. Malhauradament, en el que porta de legislatura (6 mesos), varies reformes han hagut de ser retirades pocs dies despres de ser publicades, ja que o be contravenien el codi legal vigent, be provocaven situacions completament allunyades del que pretenien (http://www.thejakartapost.com/news/2015/04/07/policy-flip-flops-plague-jokowi.html). I no suposa una gran ajuda al pais, facilitar titulars aixi a la prensa internacional.

Es una mica decebedor, ja que les expectatives que havia aixecat eren elevades. Pero la veritat es que tambe a nivell internacional costa molts als que en teoria venen de fora del sistema, canviar-ho tot. El cas d’Obama o de Tsipras semblen exemples en la mateixa linea. La realitat pero es que te un parlament on el seu partit esta en clara minoria (ell va ser elegit de forma directa en les presidencials), pero es que alhora te escas control del seu propi partit, que continua a mans de Megawati Sukarnoputri (la filla del fundador de la patria), dona d’un ego inmens que encara no ha assimilat que va ser una pesima presidenta i perdedora de dues eleccions presidencials de forma abultada. De fet, en el darrer congres del PDI-P (Partit Democrata d’Indonesia – Lluita, el sufix lluita ve de diferenciar-lo degut a lluites internes de quan nomes hi havien tres partits permesos sota el “nou ordre” de Suharto), el seu discurs anava explicitament dirgit al president (que nomes va participar al congres en condicio de militant de base i sense cap honor de cap d’estat). Li va venir a dir que ella era la jefa i que ell havia de subjugar-se al partit, que aixo era el que el poble indonesi havia elegit. Afirmacio un tant dubtosa, en un poble en que els partits son molt mes debils que els seus liders.

I es que de declaracions estrafalaries, ja ens n’havia donat el vice-president, Jusuf Kalla, empresari multimillonari que control.la la meitat de Sulawesi, alhora que considerat un dels politics mes brillants del panorama local. Interpel.lat sobre les queixes emeses des de Singapur i Malasia, referent a les cremes il.legals dels boscos de Sumatra, que provoquen l’arribada de cendres i fums als paisos veins (arribant a aconsellar a la poblacio local que no surtin de casa!). Doncs no se li acudeix res mes que ficar-se gall i clamar que els mateixos paisos que es queixen un mes a l’any, no donen les gracies la resta del temps per respirar aire pur.

Be es cert que moltes vegades son empreses extrangeres les que fan aquestes cremes, notablement d’origen singapores o malassi, pero tampoc es pot amagar la incapacitat del govern indonesi de fer respectar les lleis en el seu propi territori. El problema, es que hi haura una part de la poblacio, inculta i curta de mires, que l’aplaudiran amb fervor, i l’elogiaran per “defensar” l’honor del pais en front d’agresions extrangeres.

Encara que aixo pot resultar folkloric; el problema d’un govern debil, mes enlla dels habituals d’aquestes situacions, es el poder que poden adquirir partits minoritaris. I es que el que estem veient, quan partits islamistes, amb escas suport popular, volen imposar la seva propia agenda. Actualment, la prohibicio total de vendre i consumir alcohol, esta proposada i sera discutida. Sota una excusa sanitaria, amb total manca de proves, volen caminar cap als seus ideals religiosos. L’excusa la necessiten, perque Indonesia es un pais religios pero no islamic, i si nomes parlessin de respecte de la sharia, seria facilment tumbat en el tribunal constitucional. El temor es que en un moment de debilitat; sera dificil veure als partits posicionar-se durament contra aquesta barbaritat. I potser nomes voldran limitar l’impacte economic, permetent que Bali, alguna zona turistica mes i els grans hotels puguin continuar comercialitzant. Si la llei fos seca, no seria extrany que Bali fes una declaracio unilateral d’independencia, i sense tantes discusions com a Catalunya!

Una cosa es que a l’antic sultanat d’Aceh, s’Arabitzi la societat a punts molt mes radicals que quan necessitaven l’ajuda internacional per restablir-se del tsunami (http://thejakartaglobe.beritasatu.com/news/aceh-stays-strong-on-shariah-law-as-rights-groups-criticize/), i ara el respecte de la sharia no sigui nomes pels musulmans sino que tambe pels extrangers (que com sempre aqui, sempre hi han mitjans per evitar). Ara, extendre aquestes actituds a la resta del pais, seria una catastrofe nacional. Una cosa es “perdre” Pulau Weh, l’altra aquest magnific arxipelag.

Un alcoholic preocupat ;-)

Eduard

PD: Com Indonesia es un pais necessitat de liders, ara n’hi ha un que comenca a agafar forca. Etnicament xines i cristia, Basuki Cahaya Purnama, mes conegut pel seu nom Hakka com Ahok, es l’actual gobernador de Jakarta. Amb declaracions forca xocants per aqui: no se perque volen prohibir la cervesa, ningu ha mort per beure cervesa (http://jakarta.coconuts.co/2015/04/06/governor-ahok-you-wont-die-drinking-beer). O comparant la prostitucio amb cagar, “si tothom defeques al carrer, tot faria molta pudor. Fent-ho al lavabo, encara fa pudor; pero com a minim ho estas fent en el bon lloc” (http://www.thejakartapost.com/news/2015/04/20/ahok-says-prostitution-inevitable.html).