... aixi es com concloura el meu periode d’estancia a Indonesia. Per un costat la felicitat de tots els moments viscuts aqui, per l’altre, la pena per no haver-ho pogut allargar una mica mes. I es que la meva vida a Jakarta ha quedat marcada per aspectes super positius. I com en qualsevol moment de canvi, toca una mica llistar l’escencial de l’experiencia viscuda, aixi com allo que mes he gaudit i els apsectes que mes trobare a faltar.
1. Pel “Petani I love you” i tota la colla d’amics que han fet de l’estanca aqui, una experiencia enriquidora i plena de grans records. L’anniversari de la Clara a Bali, el sopar de la diada, els tres o quatre cops que hem plenat casa meva fins la primera pregaria,... Es la gent la que et fa estimar un lloc i si be no en fare cap llista, ja sabeu tots qui son els que m’enduria sempre amb mi.
2. Per Bugils, en que el futbol era una excusa per gaudir de grans tercers temps envoltats de gent de tots origens i camins vitals, pero units per una mateixa passio: l’Eastern Promise. I com ja en vaig parlar en el post anterior, doncs no cal extendres.
3. Per totes les noies indonesies (i alguna que altra extrangera) que han passat pel meu humil piset. Moltes conegudes al Tinder, altres de discoteca (especialment X2, esta clar ;-)), alguna del mateix EP i fins hi tot a traves de Facebook o Couchsurfing. Potser altres paisos tindran mes fama. Em pot venir a la ment el Carib o Llatinoamerica o Tailandia sense anar mes lluny. Pero realment, Jakarta es, per als solters caucasics, una pedra preciosa amagada pel desconeixement i el vel musulma.
4. Perque es un pais meravellos pel turista, especialment el motxilero. Gran varietat de paisatges i tematica, en preus forca raonables. El primer que et ve al cap son platges idiliques i solitaries, ho te, pero te molt mes. Volcans i muntanyes de tots els nivells, en que fins hi tot es necessita de roba d’abric. Terrasses d’arros d’una verdor magica, plantacions de te combinades amb tot l’anterior. Poblets i cases tradicionals de gran varietat i es que amb mes de 2.000 illes habitades, cada regio veu d’una cultura local diferenciada. Una fauna que en casos nomes es pot trobar aqui, com el mitic drac de Komodo, pero que va dels orangutans i els altres reis de la selva a un fons mari d’una riquesa magica. Les diferents religions, amb els seus ritus i els seus temples. Hotels del luxe mes extrem al menjar de carrer. Que busques? Perque segur que Indonesia, amb les seves mes de 18.000 illes te molt a oferir.
5. Pels indonesis i la seva manera d’afrontar la vida. I es que a vegades els mataries, pero al mateix temps has de reconneixer que son de lo mes entranyables. El seu optimisme, la seva ingenuitat, la importancia otorgada al present mes immediat i el seu genuisme et transmeten una felicitat abrumadora que et canvia els teus valors. No tornare sent el mateix que vaig marxar i entre altres factors sera per haver viscut en el pais mes felic del mon.
Pero esta clar que no tot son aventatges i es important reconneixer-ho, ja que tambe son els punts menys agradables els que configuren l’experiencia total i els que et fan evolucionar. A continuacio, els punts neutres, aquells que en una balanca parcialment la decantarien cap a un costat, parcialment cap a l’altre:
1. El clima. Per molta gent, aquest punt aniria clarament a dalt. Viure en l’estiu perpetu pot semblar paradisiac. I es cert que li reconec un punt de comoditat innegable, pero es que soc una persona de canvis, m’agrada gaudir de l’hivern i el fred per aquelles coses bones que te, o simplement perque soc lleidata ;-). Pero tambe trobo a faltar que les hores de llum cresquin i decresquin al llarg de l’any. Es cert que has de pagar per nits a les 5 de la tarda, pero tenir dia fins a les 9 de la nit te un encant, que la rutina de 6 a 6 d’aqui no te.
2. La distancia a casa. De nou un punt controvertit, ja que molts ho col.locarien com a punt negatiu innegable, tant per cost com per temps. I innegablement al llarg d’aquests gairebe tres anys a Asia, m’he perdut molts esdeveniments en els que m’hagues agradat estar. El naixement del nebot, algunes bodes, alguna gran celebracio d’aniversari, l’Aplec del Cargol d’aquest any, i altres moments en que amb impotencia rebies fotos en que hi voldries apareixer. Pero tambe aixo fa l’experiencia mes real, t’involucres al 100% amb la vida aqui, ja que durant mesos es tot el que tens, i la gent al teu voltant fa el mateix. Qui esta a Jakarta, mentres hi es, ho viu al maxim. I tambe t’adones de l’esforc que fan alguns valents per venir a visitar-te fins aqui. Rebre gent dels teus a 18 hores de vol, t’omple el cor de joia. I perque no negar-ho, tambe et permet perdre’t moments en que de ser a casa et tocaria acudir encara que la teva motivacio sigui negativa ;-).
3. Aqua. No pas pels meus companys mes propers, que quedarien inclosos en el 5e punt d’abans. No pas per altres, en que l’odi es profund. Pero es una empresa que destaca excepcionalment per algunes coses, pero amb punts negatius importants. Unes ventes que superen expectatives, encara que amb begudes som fluixets; la propera crisis que sembla que ha d’estar al caure, pero que sempre es supera; una burocracia infernal, pero a la llarga ho acabes tenint...
I ara que ja hem passat pels neutres, anem als negatius, que tambe hi son i que encara que son ampliament superats pels positius, no per aixo hem de passar-hi de llarg.
1. La religio. Sere poc politicament correcte, pero aixi ho sento i en dos aspectes claus. Primerament, perque aqui la gent ho es molt, ja que els identifica com a persones i per tant, ser ateu genera un menyspreu enorme. El fet religios no es circunscriu en l’esfera privada sino que condiciona l’espai public. En segon punt, la religio majoritaria, l’islam, es forca molesta pel no practicant. Les cinc pregaries diaries anunciades des de cada minaret, amb apreci particular per la de les 4 de la matinada. L’olor a peus de les sales de pregaria i els lavabos bruts, les restriccions en el porc i l’alcohol, el vel en les dones, que creguin en Adam i Eva, el Ramadan i el seu efecte en una productivitat que de forma natural ja es baixa... Costa no pensar que falta una entrada en la modernitat per part de l’elit intel.lectual musulmana.
2. El trafic, la infrastructura i la contaminacio. Grans lacres de la metropolis jakartiana, pero en general de qualsevol ciutat indonesia. Mitigat pel fet que anes a treballar caminant, pero que no deixa d’impactar igualment. Es inimaginable el potencial i el PIB que perd aquest pais a causa d’aquests tres elements.
3. La corrupcio. L’arbitrarietat de l’estat i especialment dels seus funcionaris publics. El fet de saber que seguint les lleis no aniras molt lluny i d’una manera o altra has d’enfrentar-te a situacions poc agradables. Afegit a un cert sentiment xenofob en que aprofitar-se de l’estranger es moralment legitim. Un cert sentiment d’impotencia es el seu resultat.
Amb una llagrimeta als ulls tancare una etapa capital en la meva vida, i es que no deixa de ser una ironia mes, que hagi estat mes felic en el meu pas per Jakarta que en els mesos viscuts a Singapur. Jo que quan abans d’aterrar de nou a Asia, havia afirmat que preferia fer-ho a la petita illa que a la capital javanesa...
Eduard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada