La torre de Babel – Cronica d’un viatge per Timor Leste (II)

L’endema em despertava amb els cants de la missa matinal, esmorzavem plegats i em portaven a l’estacio d’autobusos. No volien res a canvi, pero vaig insistir per a que es quedessin uns pocs dolars. En el destartalat bus que em portava a Baucau, la segona “ciutat” mes poblada del pais, se’m va asseure al costat una estudiant de magisteri. En una barreja d’angles, portunyol i indonesi vam portar una conversa de lo mes interessant. No es que jo entengues tot el que ella em deia, no es que ella entengues tot el que jo intentava explicar-li, pero suficient per baixar de l’autobus amb un somriure i no haver escoltat cap dels podcasts que tenia preparats.

Segons la Lonely, a Bacau havies de gaudir dels antics edificis colonials portuguesos, segons jo, els japonesos i els indonesis ja s’havien encarregat de que no hi hagues gran cosa a veure. I els pocs que s’havien salvat, els timoresos havien decidit pintar-los de colors d’un tal nivell de pastelisme que havien perdut tota credibilitat.

Davant d’aquest panorama vaig decidir-me per la segona opcio que plantejava: caminar 5km cap avall fins unes platges memorables. La meitat del cami el vaig fer amb un grup de nenes que sortien de l’escola (eren les dues del migdia, no sembla que hi passaven masses hores en el centre educatiu). En una barreja d’angles, portugues i indonesi, es burlaven d’elles mateixes i de mi.

Aquest cop la guia tenia mes rao. Dues platges cap a cada costat del poblet eren facilment accessibles i practicament solitaries. En una d’elles em vaig trobar tres soldats portuguesos que estaven acuartelats a Bacau. Projecte de col.laboracio entre ambdos paisos. Em comenten que els locals diuen que hi han cocodrils a les platges de Timor, pero ells en 5 mesos nomes n’han vist en captivitat. Me’n vaig cap a una platja mes allunyada i el seu comentari no m’impedeix entrar a banyar-me, pero amb una certa intranquilitat.

Cap al final de la tarda comenca a baixar la marea, i la platja es pobla automaticament de nens i algun adult a la busca i captura de tot molusc o petit peix que es deixi atrapar. Toca tornar cap a l’hotel i m’acosto al tenderete on havia comprat aigua i uns snacks. Els pregunto si hi ha algun vehicle que pugi cap a dalt (no tinc ganes de refer el cami a peu, i mes ara que es pujada). Em dieuen que no, que els darrers microlets ja fa una estona que han marxat. Me n’adono que aqui encara son mes parats que a Indonesia. Alli al menys, algu s’hagues oferit a pujar-me amb la seva moto i despres de negociar una mica, per uns 5$, ja estaria tot fet. Aqui sembla que no moures de la cadira ja els va be.

Comenco a caminar esperant poder fer auto-stop en el primer vehcile. I al cap d’uns 15 minuts, ja veig el totterreny dels portuguesos que s’acosta. Pujo al cotxe i m’adono d’un fet molt curios. En portunyol, nomes parlo amb el xofer, que deu ser el de mes rang, ja que els altres dos semblen molt mes jovenets. Les uniques respostes que obtinc dels altres dos son el seu lloc d’origne i l’equip de futbol que animen. I perque son preguntes que no poden esquivar. Chain of command, respecte total per la jerarquia. De moment en el viatge, capellans i militars, les meves dues professions preferides... que trobare despres? Policies?

Dutxeta i a buscar un lloc per sopar. Comenco per creuar un mercat i de repent comenco a veure homes passejant galls. M’apropo mes i veig homes apostant i poc despres ja veig el ring de combat. Perfecte, presenciare per primer cop a la vida un combat de galls.

Tot l’esdeveniment es purament masculi, encara que un home al meu costat m’intenta insistir que avui en dia, els homes i les dones estan al mateix nivell. La conversa es desenvolupa en un angles forca correcte. El primer combat es dona per acabat quan un dels galls surt volant forca aterrit. Se l’acusa de covard i se li fa mofa. Pero el seu propietari insisteix i tornara a lluitar. Aquest cop se’ls hi fica unes lames ben afilades a les potes. Es procedeix a “cabrejar” els animals, provocant-los entre ells i fent-se petites mossegades control.lades. Aquest cop corre la sang i l’antic gall covard li ha tallat una pota al seu adversari.

Pel que em diuen avui anira per llarg. Altres dies el tema esta bastant apagat pero avui es final de mes, i tots els treballadors han rebut el seu salari. Que millor que invertir-lo en apostes il.legals?

Bon sopar de cuina portuguesa al restaurant Amalia i al tornar a l’hotel em trobo amb un cotxe de la policia nova-zelandesa. Ja hi som tots!

Eduard