La nit de les eleccions, aquesta es una mica la sensacio que em va quedar. I una setmana despres no ha variat massa. Potser es simplement perque s’ha complert el que les enquestes pronosticaven, o potser hi ha una rao mes profonda, i es que el resultat no ha estat tant clar com Gabilondo pronosticava, i per tant el futur del proces no es cristali. Esta clar que el si ha guanyat, pero ha faltat la cirereta del percentatge de vots. Adicionalment, s’hi troba una falta d’homogeneitat territorial, Girona i Lleida tenen resultats aclaparadors en favor de la independencia, mentres que Tarragona promitja i Barcelona suposa el major fre. Mes ridicula pero es la postura unionista, considerant que han guanyat utilitzant una aritmetica entre dubtosa i completament hipocrita. Aqui un humil analisis partit a partit.
· Junts pel si: bons resultats, pero sense ser espectaculars, especialment perque els primers resultats eren millors i al llarg del recompte van anar perdent escons. Seran capacos de gestionar la dificil situacio del presidenciable? De moment sembla un bloc mes coesionat del que es podia pensar, suposo que la dura campanya els ha enfortit. Personalment, esperava mes d’en Romeva, del que havia escoltat grans coses quan era eurodiputat.
· Ciutadans (tambe coneguts com Colons): fa anys els vaig identificar com el mes gran perill per Catalunya i aquestes eleccions semblen confirmar-ho. Gran resultat en clau espanyola, probablement pura intrascendencia en clau catalana. Faltara veure com han omplert les llistes perque a dia d’avui depenen d’un numero contat de persones. Cares boniques a missatges rancis, revestits de marketing modern. La bandera del seu fals no-nacionalisme l’han tenyit de roig-i-gualda quan el seu lider messianic ha comencat a aspirar a la Moncloa. L’us del catala es purament anecdotic en concordancia.
· PSC: els vells roquers no moren mai, pero poc els hi falta. Porten no se quantes eleccions consecutives perdent escons, pero encara els n’hi queden suficients per aguantar una meritoria tercera placa, encara que pugui ser per desencert d’altris que per ells mateixos. Practicament nomes els hi queda el recurs de la pena o del bufo de palau, on guanyen vots perque al seu lider se’l veu infinitament felic en un ball ridicul. El votant socialista es una especie molt curiosa, d’un optimisme il.limitat, en que creu que el nou candidat, en realitat encara mes gris que l’anterior, es un d’un intel.lecte superior. Acaben tots desfenestrats (Montilla, Rubalcaba,...). O si no, es un nou lider regional el nou mesies (ara parlen de la Susana Diaz quan fa no tant era Patxi Lopez). El follet del federalisme seria el seu millor somni, una copia dificilment diferenciable del PP la verdadera cara darrera la mascara.
· CSQEP (tambe coneguts com QWERTY): fracas molt preocupant per la seva aspiracio d’assolir el poder a la Moncloa. Amb uns resultats aixi a Catalunya, les seves aspiracions al govern central son purs somnis. Iglesias queda molt desgastat amb episodis personalment lamentables i li queda poc temps per aprendre. Lo divertit es que han estat titllats tant d’unionistes com d’independentistes i son els que fan jugar les aritmetiques. Ni ells mateixos saben lo que son o lo que volen, encara que fan un tufillo a Lerrouxisme bastant hipocrita. Son ultims en totes les demarcacions excepte la capital.
· PP: Junts pel Si hauria d’haver aconseguit mes despres de tot el que va fer el PP per impulsar-los. Es dificil imaginar una campanya amb mes errors que la de la dupla Albiol-Rajoy i la inestimable ajuda de Margallo.
· CUP: Bons resultats, molt bons resultats. Haguessin sigut la ostia amb 30.000 vots mes i com a quarta forca politica del parlament. Han demostrat molta personalitat i han ofert l’opcio a tots aquells independentistes que els hi feria el cor votar a Mas. Han derrotat a Podemos en totes les demarcacions excepte alli on hi ha mes quantitat de gent. No son flor d’un dia sino que estan consolidant una base forca important. Es la feina de formigueta de molts anys.
· Unio: Una de les millors noticies de les eleccions. Queden fora del parlament.
· Pacma: Encara no entenc com un 0,7 o 0,8 percent dels vots van a caure a un partit animalista i mes en la conjuntura actual. Hi ha molta gent faltada de carinyo al mon.
· La participacio: historica i completament validadora dels resultats. Ha quedat clar que es tractava d’un plebiscit. I ha quedat clar que no hi ha una Catalunya silenciosa. L’independentisme te via lliure per continuar el full de ruta, pero sense excesos i vigilant be els tempos i les maneres. Esperem tenir aviat un president i continuar construint. Res esta guanyat i tot esta per fer, pero les fundacions son fermes. Construim-ho amb seny pero amb decisio. Visca Catalunya i visca tots els catalans, fins i tot els del Pacma ;-)
Eduard
PD: La major vergonya se l’emporta el sistema de vot extranger espanyol. Clama al cel la manipulacio politica del govern central. Pais de pandereta.
PD2: Lo del tribunal constitucional, deixe-m’ho en actuacio de titelles. Son o terriblement incopetents o terriblement maquiavelics, pero citar a declarar al president de la Generalitat l’aniversari del fusellament de Companys... sobren les paraules. Per cert, m’encanta la ironia d’en Carles Capdevila en la seva editorial: http://www.ara.cat/firmes/carles_capdevila/gran-mani-Madrid-defensa-Mas_0_1440455952.html.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada