Les petites aventures d’un Anon en compleix 100

“Contra tot pronostic, semblava que no podia ser...”, em venen al cap les paraules d’en Titot quan penso que ja fa més de tres anys, més de 100.000 paraules, més de 200 pàgines de Word, més de mil faltes d’ortografia (potser més Ares? ;-)), més de 450 fotos, gairebé 15.000 visites, 68 comentaris oficials, molts més a travès d’altres medis... que aquesta “petita aventura” personal va començar.

Jo, l’home de mil projectes i poca continuitat, el que prefereix escoltar que parlar; porta més de tres anys escrivint, de forma més o menys regular, sobre tot i sobre res. De jo, de tu, d’ell, de nosaltres, de vosaltres i d’ells, de ciutats, paisos, d’instants i periodes. De tot i de res. Ho he fet en tres cases diferents, en aeroports i hotels, en un tren en marxa o dalt d’un avio, a l’aire lliure en els millors dels casos, encara que menys frequents.

Hauria d’aprofitar tant senyalada xifra per fer un post especialment lucid, especialment elaborat i medit, pero no. Simplement, et donaré les gràcies, per llegir-me i impulsar-me. Perquè aquell dia que em vas dir que el post t’havia agradat, em va fer molta il.lusio. Aquell mail que et vas prendre la molèstia d’escriure’m, em va emocionar. Aquell whatsapp que podies considerar innècessari, era un impuls més. No vaig començar aquesta iniciativa per rebre aquest caliu, pero potser no continuaria viva sense ell. No hi han dates precises per publicar, pero si fa més de dues setmanes que no escric res, m’entra el neguit. Hi han moments en que he de seleccionar el tema entre varies possibilitats, n’hi han altres, en que m’hi haig d’esforçar per trobar quelcom que em motivi per ser contat.

Fa uns mesos, vaig embarcar-me en una altra proposta amiga: el blog de l’Hola Lleida. Sense un compromis explicit, pero amb la voluntat personal de participar-hi un cop al mes, se m’ha girat feina. Primer per definir quin és l’àmbit de l’un i de l’altre. Després per trobar el temps per omplir-los de contingut. Recentment, la vida tranquila en un xalet als Alps sembla esdevenir el lloc idilic per dedicar-m’hi. La realitat és que entre viatges, esqui i una certa (encara que minsa) activitat social, no sempre tinc tant temps per mi com voldria. I llegir, seguir l’actualitat futbolistica (la suscripcio al Bein sports notablement), una certa atencio a les necessitats de la casa (fa anys que no vivia sense dona de la neteja ;-)) i mirar Tedtalks, segueixen sent activitats que m’omplen individualment.

Pero deixem-nos estar d’histories, estem d’anniversari! El blog n’acumula cent i es moment de mirar enrera i de celebrar un petit concurs. Tinc una vesant freaky important, conto el numero de paisos que he visitat, les direccions on he viscut, m’interessen les estadistiques més diverses i no podria deixar passar aquesta ocasio sense fer una pregunta a l’audiencia. Més senzilla impossible: quins son els tres posts que més t’han agradat? Dels 99 precedents (com dels globus rojos de la canço), quin és el que s’emporta l’or, l’argent i el bronze? Actualment i segons Google, aquesta és la classificacio dels més visitats:

 

Pero, son els que més t’han agradat? Et dono un mes per fer-m’ho saber. 5 punts pel primer, 3 per la segona opcio i un pel que completa el podi. Amb totes les respostes, faré la classificacio dels meus lectors i qui les seves opinions siguin les més compartides, s’endurà un premi. Quin premi? Doncs quelcom de personalitzat. Tant pot ser un viatge, com un relat. Un detall material com una experiència. El que tu m’inspiris. Sé que pot sonar a trampa o excusa, pero aixi ho sento. Simplement, fes-me arribar, en el medi que vulguis, la teva tria. M’agradaria pensar que tot el que he escrit és interessant i relevant, pero soc conscient que no sempre és el cas. No sé si jo mateix llegiria amb interés algun dels posts que he escrit, mentres que n’hi ha alguns que simplement escrivint-los, m’he emocionat. Pero evidentment, com un pare amb el seu fill, no puc ser objectiu.

Gràcies per haver-me acompanyat fins aqui. Crec que hi ha corda per més, pero fins quan? Tant sols el temps ho dirà.

Eduard