Quatre fotos verticals

Feia setmanes que ma mare me les reclamava. Ha comprat un marc de fotos en vertical i en sol.licita quatre del darrer viatge pel sud-est asiàtic. Vist que no li feia massa cas, va ficar-se com objectiu obtenir-les durant la seva visita de deu dies a Saint Paul. Fa una hora m’acaba d’escriure que estan entrant a Lleida, després de gairebé deu hores de conduccio. “Al final hem marxat sense les 4 fotos!” conclou al whatsapp. He repassat les carpetes i com no pot ser massa sorpresa, la gran majoria de les guardades estan en horitzontal. Sé que hi haurà qui pensi que es poden retallar, malgrat que perdin en la majoria dels casos la màgia. Aixo em complicaria molt la tasca de seleccio, aixi que em senyeixo a la norma. He fet la seleccio (no massa restrictiva tampoc) i li anava a enviar per a que elegis les guanyadores. Pero m’he dit, per què no li demanes l’opinio a la comunitat de les petites aventures? Aixi que aqui teniu les vint pre-seleccionades. No estava explicitat en el seu brief, pero entenc que vol que s’em vegui en la majoria d’elles. Coses de mare ;-)

 

1.- Damunt d’un tanc resta de la guerra de guerrilles entre el govern titella del Sud, respatllat inicialment per França i després pels Estats Units contra el VietCong. Part imprescindible de la historia del Vietnam, pero crec que es massa militarista per formar part de les seleccionades. Es l’inici del viatge, pràcticament afeitat i cabell ben curt.

 

2.- Baixant en canyo a la regio de Dalat. De totes les que ens van fer, és la unica en que miro a la càmera. Té possibilitats ja que reflecteix una d’aquelles activitats de les que ma mare només en vol estar al corrent un cop estan acabades. Com anar en bici actualment ;-)

 

3.- En un temple al centre de Vietnam. Fluixeta. Me la van tirar un parell d’espanyols amb els que compartiria viatge durant tres dies.

 

4.- Tipica pagoda asiatica.

 

5.- Amb Ho Chi Minh, a la capital, Hanoi (no confondre amb Ho Chi Minh city o com han rebatejat Saigon). Apareixer amb un salvador de la pàtria comunista no crec que li doni cap possibilitat d’estar en la seleccio final.

 

6.- Saltem a Laos, prop de Luang Prabang, en una escena molt tipica també de la regio.

 

7.- En aquesta no surto jo, pero una dona Akha, la unica possibilitat de seleccio radica en que els dos posts sobre aquesta tribu son molt recordats per l’Isabel (http://eduanon.blogspot.fr/2015/08/caminant-entre-els-akha-i.html; http://eduanon.blogspot.fr/2015/08/caminant-entre-els-akha-ii.html).

 

8.- No crec que vulgui veure al seu fill en una posicio tan indecorosa, pero forma clarament part dels moments viscuts en un viatge aixi. Per mi, amb un bon somriure, encara que sigui un comportament ecologicament dubtos.

 

9.- Preparant-me per “The Gibbon experience” o com viure tres dies damunt dels gegantins arbres de la selva de Huay Xai de tirolina en tirolina.

 

10.- Una de les fotos més boniques de l’experiència protagonitzada per la Vicky, que em va acompanyar durant tres setmanes en aquest magnific viatge.

 

11.- Una de les menys representatives de les fotos. A Vientiane, la capital, el dia abans de fer un dels trajectes més bojos en avio fins aterrar a la Papua indonesia.

 

12.- En un dels poblats de la vall de Baliem, que fou descoberta pels occidentals al 1937! S’inicia el trekking de 5 dies per altures increibles.

 

13.- Creuant un dels multiples ponts.

 

14.- Una altra foto dedicada a un dels posts del viatge, la vella xiruca (http://eduanon.blogspot.fr/2015/08/vella-xiruca.html). I compleix la funcio de que jo hi aparec! ;-)

 

15.- I un altre dels ponts.

 

16.- I encara un més, pero fent el tonto, lo que li resta encara més punts per entrar en l’equip titular.

 

17.- Amb el guia i el portejador de l’experiència. Molts moments compartits malgrat les limitacions de la comunicacio, ja que l’indonesi era la llengua franca i el meu nivell baix.

 

18.- I per saltar de Papua a Timor calia passar per Bali i aixo era una perfecta excusa per desviar-me a les Gili i retrobar-me amb aquesta colla, que feia uns dies que es passejaven per l’arxipelag. Magic veure que ara el Teixi s’ha casat amb una noia que va connèixer durant el viatge. I la botella d’Aqua enquadrant-ho ;-) Que corporativista! Jejejeje

 

19.- I per acabar dues de les meves fotos preferides. Hem fet el salt a Timor Leste, un pais del que en vaig parlar fins en sis posts i que va ser per mi la cirereta d’un viatge fantàstic. No vau opinar el mateix, ja que son els posts menys llegits de les estadistiques del blog (http://eduanon.blogspot.fr/2015/09/timor-leste-el-pais-que-vol-ser-pero.html; http://eduanon.blogspot.fr/2015/09/off-beaten-track-cronica-dun-viatge-per.html; http://eduanon.blogspot.fr/2015/10/la-torre-de-babel-cronica-dun-viatge.html; http://eduanon.blogspot.fr/2015/10/un-potencial-inmens-pel-turisme-cronica.html; http://eduanon.blogspot.fr/2015/12/transports-alternatius-cronica-dun.html; http://eduanon.blogspot.fr/2016/01/a-lest-de-lest-de-lest-cronica-dun.html). Pero tant me fa, jo en vaig tornar enamorat i aixo és el que compta. I aquesta foto reflecteix un d’aquells moments màgics. No és bonica, no hi ha ni un monument ni un escenari, pero fer autostop amb aquella gent no ho canvio per cap postal.

 

20.- Rodejat amb tota una familia extensa que em an acollir i compartir amb mi el que tenien per dinar en un dia de festa per ells. Parlant amb quatre llengües alhora i gaudint de la sencillesa d’uns peixos capturats aquell mateix mati, un vi que no tenia cap denominacio d’origen ni falta que feia i l’arros blanc, el més universal dels menjars humans.

No crec pas que li faci massa gràcia a l’originadora d’aquesta mirada retrospectiva, pero fent aixo, m’han entrat unes ganes boges de tornar a agafar la motxil.la i fotre el camp. Quan? Com? No crec que s’hagi acabat ;-)

Eduard