Tribunio

Ara fa uns quaranta-cinc minuts ha començat la nova temporada de la Lliga. Com a afeccionat al futbol, aixo em generaria poca emocio. Primer perquè es tracta d’un Leganés-Alavès i segon, perquè gràcies a la mafia que gestiona el club, poques esperances tinc de que el Barça ens dongui alguna alegrai aquest any. Sé que pot sonar a tipic culé pessimista i tribunero, pero es que veient a Bartomeu com a dirigent d’una junta; al seu mentor Rosell a la preso, i que el fitxatge que ens ha d’il.lusionar és Paulinho, de 29 anys i provinent de la super poderosa lliga xinesa... Doncs que hi farem, aguantar de nou l’hegemonia de la purria blanca de la capital i esperar que un ultim acte de dignitat ens porti una nou equip directiu que ens retorni a les bases que ens han fet grans; els més grans de la historia d’aquest esport, ara no fa tants dies.

Tanmateix, el meu interés es viu. Al Leganés hi juga l’Eraso, que per una mala informacio de Marca, he tret a darrer minut de l’onze inicial; i per part de l’Alavés un davanter que hi va jugar ja la meitat de l’any passat, Sobrino. Formen part de la meva plantilla a l’aplicacio As-Biwenger, alli on una lliga de Tribuneros ha estat creada per segon any consecutiu. 10 dels 12 integrants de tant celebre grup de whatsapp (http://eduanon.blogspot.fr/2014/04/homenatge-tribuneros.html) hi competim jornada rera jornada. Amb els seus fitxatges, les seves discusions desenfrenades sobre quines haurien de ser les seves regles i les rialles sobre els moviments més estrambotics. Es quelcom que no et requereix massa temps, pero si una certa regularitat; vaja, que m’esteu llegint la ment, ideal per dedicar-t’hi mentres fas la cagadeta diaria ;-)

Aquest any la presio és més alta i és que soc el defensor del titol.

L’any passat era el primer cop per tots i aixo va provocar que els paràmetres per configurar la lliga fossin especialment generosos amb la quantitat inicial de diners a les nostres mans. Aixo ens va conduir a un mercat hiper-inflacionista on pagar el doble o fins hi tot el triple del valor de mercat d’un jugador fos força normal. En una situacio fortament inestable vaig prendre una determinacio clau, dipositant més del 70% del meu pressupost en dos jugadors: Luisito Suarez i Aritz Aduriz. Acabarien sent els dos jugadors que més punts m’aportarien, encara que sense la bona companyia, no haguèssin estat suficient.

 

El complement vindria amb els Illarramendis, Lejeunes i David Lopez; jugadors molt apreciats pels columnistes de l’As i que asseguraven una forta regularitat de punts, aixi com alguna que altra estrelleta (si un jugador apareix en el millor onze de la jornada, tens un premi monetari associat). Aquest any, els pressupostos s’han ajustat i el que trobo una pena és que s’han limitat les plantilles a 17 jugadors (enlloc dels 21 de l’any passat). A mi, que l’any passat vaig titularitzar 50 jugadors diferents, era un element que em permetia molt joc. Des de l’especulacio a poder triar els que reniden més a casa o fora. També a aixo ens adaptarem. I es que una de les gràcies del joc és l’equilibri entre la situacio financiera i els punts que fan la classificacio general. I si no dieu-li al Guille que haguès superat a son cosi si no haguès estat per haver estat dos jornades sense puntuar, sancionat per començar-les en numeros rojos.

 

Al final la lliga va resultar interessant, al duel cossicida, s’hi afegia l’emocio per entre el segon i el sisé lloc o la lluita despiadadament deixada per l’ultim lloc, tots duels portats pràcticament fins a la ultima jornada. Encara que realment no em vaig sentir guanyador fins poc abans que aixo; especialment veient la bona remontada d’en Carles i que els seu equip acabaria valent gairebé 40 milions més que el meu. Una satisfaccio personal adicional, era haver guanyat amb dos principis de gestio auto-imposats :

·         Cap jugador del Madrid formaria part de la meva plantilla (després de vendre’m a Isco i Morata que m’havien tocat d’inici).

·         No alinearia cap jugador d’un equip que juguès aquella jornada contra el Barça, encara que aixo em fes comprar el porter de l’Osasuna per haver d’evitar alinear al Momo Ochoa i les alegries que em donava el cuer de la lliga.

Amb aquestes regles continuaré malgrat els mals auguris que em provoquen aquest any l’equip blaugrana.

Eduard

PD: Suposo que avui tocava paralar d’un altre tema, pero millor deixar-ho per un dia on la ment pugui prendre més distància. #TotsSomBarcelona #TotsSomCambrils. Ni un pas enrera contra la barbarie.