diumenge, 18 de març del 2018

La consciència d’en Fèlix (EdE 3)

Avui l’exercici consta en mostrar (i no dir) una emocio o sentiment de la llista: resignació, soledat, impotència, odi, culpa, eufòria o enveja.

 

Atura’t Fèlix!!! De què collons serveix continuar corrent així? És evident que ell no et persegueix. L’has deixat ben espatarrat per terra. Especialment després de la tercera patada..., i la quarta, i la cinquena. Ni aquella mirada de terror t’ha fet canviar d’idea. Ni la injustícia del que estaves cometent. El pobre! Què t’havia pogut fer per reaccionar així? Si ja tenies els calés ben aferrats. Si ja sabies que no en trauries més.

Suposo que és per això que no deixes de córrer. Suposo que és per això que les llàgrimes t’emboiren la mirada. Vols fugir. Fugir ben lluny d’aquests fantasmes que et semblen perseguir. I ja m’ho penso que et persegueixen. Però d’aquests no te n’escaparàs ni sent l’home més ràpid del món. Fèlix! Els tenim dins nostre. I és quan els mirem als ulls que tot el nostre ser trontolla.

Lo d’avui és una mostra més. Una ferida més que no cicatritzarà. Un altre pobre infeliç que ha pagat la nostra impotència. Cada vegada és pitjor. La nostra resposta és més incontrolable, més violenta. La ment se’ns torba i ja no puc controlar-te. Te m’escapes com els grans de sorra d’un rellotge que no aconsegueixo redreçar.

Per fi s’atura! Aquest cos que cada vegada em costa més dominar. Com esbufego! No puc ni recuperar l’alè després de poc més cinc minuts de cursa. Jo! Al que alguns consideraven la gran promesa de l’atletisme aleví de la comarca. I suposo que va ser per aquelles que tot començà a esmicolar-se.

“Fèlix, ton pare ens ha deixat. Ha marxat per no tornar” em digué la mama amb uns ulls plens de retrets. Jo, que havia estat tot l’univers per aquella parella; també devia ser ara el motiu de la seva ruptura. I aquest va ser el primer fardell que vaig començar a portar. Un pes que s’ha anat incrementant, com una bola de neu convertint-se en allau. I que avui culmina així. Estomacant un pobre pardillo. Per afegir un quilo més en aquesta càrrega meva. Fins quan??? Fins quan Fèlix!!?? Fins quan podrem resistir??

 

De quin/a emocio/sentiment es tracta? ;-)

Eduard

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada