Text explicatiu no literari:
Protagonista: Mantindré com
a protagonista en Txapo.
Situació inicial
d’equilibri: En Txapo porta vuit anys instal·lat a Barcelona on fa de camell en
mode llop solitari. El negoci li va força bé, té una certa reputació en el medi
i satisfà la seva necessitat de generar diners. Darrerament però creixen els seus
dubtes: per un costat se sent desarrelat, enyora la seva Guipúscoa natal, de la
que va fugir per un trauma familiar (de moment no he dit ni mostrat res
d’això); per l’altra banda, cada cop li fan més mandra les misèries humanes amb
les quals ha de tractar pels seus negocis (això ho vam començar a veure en la
unitat precedent).
Desencadenant: L’entrada
dels mossos d’esquadra al seu pis, que venen seguint al Fèlix per homicidi (com
vam veure en la unitat 5 i la seva carta des de la presó).
Conflicte inicial: de
caràcter extern serà la persecució policial de la qual creu ser objecte en
Txapo. De naturalesa interna, aquesta li farà preguntar-se cap a on dirigir la
seva vida.
Escena en què apareix el
desencadenant:
“PAM, PAM, PAM” “Obrin la
porta! Mossos d’esquadra”
La segona vegada que les
mateixes paraules són pronunciades esvaeixen qualsevol dubte que li podia
quedar al Txapo. Si fa uns instants encara era un ésser mig vegetatiu damunt
d’un sofà rònic, ara els seus músculs es tensen en una fracció de segon. Poc
importa la presència completament atònita d’en Fèlix al mig del menjador. Ell
surt disparat cap a la seva habitació. Només una cosa en la seva ment: fugir.
Sota el llit, evidentment,
hi troba aquell vell macuto que sempre l’ha acompanyat. A l’interior tot el que
necessitarà en els pròxims dies. En la ment se li apareix fugaçment son pare
repetint-li una vegada i una altra “Hombre precavido, vale por dos. Recuérdalo
siempre hijo”. Si sabés el vell malparit per a què se’n serveix ara dels seus
refranys... Ironies de la vida. Tots aquests pensaments no li fan perdre ni un
sol instant. Tenia tan interioritzada que aquesta escena podia passar, que
semblava està just esperant-la per repetir els passos com si d’un vals vienès
es tractés.
L’únic moment de dubte
arriba quan sortint de nou al passadís es planteja si anar a buscar al xaval o
continuar executant minuciosament el seu pla d’escapada. Sap que només li serà
un enredo i a part, a ell no li passarà gran cosa. Al cap i a la fi, la policia
busca traficants i venedors. Als clients els humilien una mica i els deixen de nou al carrer. Potser
fins i tot li farà bé, qui sap si un bon susto és el que necessita. No,
definitivament ara toca córrer.
“PAM, PAM, PAM” “Obrin la
porta! Mossos d’esquadra. Si no hi ha resposta immediata procedirem a tirar la
porta a terra”
Disparat cap a la cuina.
Obre la finestra. Salta al pati interior. “Vigila, són dos metres”. Cau amb els
peus en posició. Amorteix amb els genolls. Torna a córrer. Treu la clau de la
butxaqueta interior. Obre la porta metàl·lica. Entra dins la sala de la
caldera. S’acostuma a la foscor per trobar l’altra porta. Repeteix l’obertura.
Travessa el pati de llums del pis del costat. Segona clau del joc per obrir una
porta de fusta. Apareix a l’entrada veïna. S’atura un segon per recuperar
l’alè. Demana ajuda divina abans de jugar-se-la a una sola carta. Obre la porta
principal i surt al carrer decidit en direcció oposada. Afina l’orella per
detectar qualsevol picoleto perseguint-lo. Continua a caminar ràpidament però
intentant evitar fer-se notar. La primera por desapareix. La més immediata.
Però ara arriba una pregunta més important: “I ara què?”.
Eduard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada