Son tontos els Indonesis?

Ara ja fa unes quantes setmanes, anant amb el cotxe a jugar un partit de futbol, el belga de l’equip va comentar que els Indonesis tenen un IQ de 79, justificant l’instant natural de pensar que els locals son mes aviat justets. Despres, parlant al bar amb un italia (si, el futbol nomes es una excusa per participar en un bon tercer temps), ell estava forca content, ja que venia de viure en no se quin pais africa i alli el coeficient intel.lectual estava per sota de 60.

Avui m’he decidit a fer una mica de recerca per internet i el que he trobat basicament es refereix a l’estudi de l’angles Richard Lynn i del fines Tatu Vanhanen : http://www.photius.com/rankings/national_iq_scores_country_ranks.html. En alguns llocs apareixen uns resultats de 2002 comparats a aquests que son de 2006, pero les diferencies son petites. Tambe en algun lloc surt Hong Kong al capdamunt, pero imagino que aqui estara integrat a Xina. Curiosament buscant, hi havia una pagina que prometia un mapa en que comparava els paisos per IQ vs el tamany del seu penis. Malhaurdament a l’entrar-hi et deia que havies escollit el mal mapa... Hagues estat interessant veure les correlacions, especialment tenint en compte que tots els paisos de l’Africa negra qualifiquen els darrers en IQ, i segons la cultura tradicional, serien els millors dotats ;-)

No hi ha moltes sorpreses, encara que per mi els Singaporesos son un poble generalment tontet ;-) Els italians apareixen com els europeus mes llestos, pero la veritat es que despres de mirar el Padrino, tampoc em sorpren. Veure a Mongolia en el top 5 si que trenca els prejudicis que poguem tenir. A partir d’alli, a les posicions mes elevades hi tenim els paisos “occidentals”, despres vindria Llatinoamerica i Asia, i a la part mes baixa els paisos africans. Evidentment aixo no son mes que tendencies perque Serra Lleona esta bastant amunt (91), mentres que alguns dels caribenys estan a les darreres posicions. Amb tot els nostres Indonesis tindrien un 87, 11 punts per sota dels espanyols, 28 per damunt dels de Guinea Equatorial que son els que tanquen el ranking.

I tot aixo, vol dir algo? Doncs la veritat es que ni puta idea. A mi em dona la sensacio que no, que potser amb l’IQ pots comparar la gent dins d’un mateix ambient (i fins hi tot aixo imagino que aixeca dubtes entre els experts), pero no tinc la sensacio que aquests tests puguin evaluar correctamente la gran dispersio geografica i per tant ambiental i cultural d’un mon tant divers (si, encara molt divers, malgrat els recents efectes de la globalitzacio).

El que esta clar es que els reptes ambientals d’uns llocs i uns altres no tenen res a veure, i aixo fa que les capacitats a desenvolupar per sobreviure o per gaudir de la vida puguin ser molt diferents. Un dels retrets classics de la comunitat expatriada envers els locals, es queixar-nos de la seva manca de planificacio. Els costa molt preveure el futur, plantejar diferents escenaris i projectar-se en el temps. Per contra, quan un problema esclata, sempre acaben trobant una solucio. Molts cops poc ortodoxa o que hagues pogut ser molt millor en cas d’haver-hi hagut un cert analisis de riscs previs, pero en tot cas, aquelles situacions que per a nosaltres o les nostres societats podrien ser blocants, aqui acaben desencallant-se de millor o pitjor manera.

Dos anecdotes molt clares per il.lustrar. En la temporada de pluges passades, en una esllevissada, la meitat d’un pont (pel qual hi passa un camio d’AQUA cada minut i mig) va quedar completament inutilitzat. Els camions que de forma habitual tardaven 4 hores en fer el trajecte de 80km que uneix les nostres fabriques i Jakarta, en passaven a tardar 8. S’anunciava un drama pels resultats de la companyia si l’inconvenient s’allargava els mesos que es necessitarien per arreglar l’obra civil. L’equip d’aqui es mobilitza i en ben pocs dies aconsegueix instal.lar un dels unicament deu ponts mobils que te l’exercit indonesi. Imagino que un sistema extremadament corrupte va facilitar a arribar a aquesta solucio, pero en tot cas, l’exemple va ser utilitzat a nivell mundial per Danone per comunicar sobre les actituts que permeten resoldre problemes en les pitjors circunstancies. Evidentment, si hi hagues hagut un bon manteniment del pont i s’hagues netejat la riera, doncs res de tot aixo hagues estat noticia. Pero aixo ja es demanar molt...

Agost de 2013, estem en una furgoneta a les dotze i deu de la nit dirigint-nos cap al llac Ijen. Les nostres cares son de cabreig ja que no hem pogut dormir mes que unes poques hores. Enlloc d’estar allotjats en un hostal a 10 minuts de l’inici del trekking, ho fem a hora i mitja degut a... mil excuses indonesies. A mes a mes, hi havien insectes de tamany considerable a les habitacions. Comenca a ploure amb certa intensitat i la furgoneta es para en una gasolinera pero no a repostar. El conductor batalla amb les seves comandes pero se’l nota frustrat. Els neteja parabrises no funcionen. Probablement a Europa aixo no hagues passat, pero en el cas que ho hagues fet, probablement ens haguessim perdut l’espectacle del “Blue Fire” (unes flamerades blaves degut a unes emisions de sofre al costat del llac, debien ser de forma natural a l’inici, pero actualment s’hi perceven unes canonades que imagino que faciliten l’espectacle als turistes), ja que l’observacio s’ha de fer en negra nit, i la reparacio hagues pres mes temps que aixo. Alli no, el conductor arrenca un dels neteja i comenca a conduir amb la finestra baixada i netejant la pluja del vidre treient una ma per fora. Potser haguessim pogut morir o pitjor encara matar algu amb aquesta actitut tant temeraria, pero... com va dir mon pare quan ho va veure a Indonesia : “No havia vist ningu que condueixi “millor” que els indonesis, passen a 1 cm un de l’altre i ni s’immuten”.

A que es deu tant poca planificacio? Donc un punt clau es que aqui no hi ha hiverns. Aixi com alli on el fred es deixa notar, qui no s’ha proveit de menjar i reserves durant el periode calid, no sobreviura l’epoca en que els camps no proveeixen i on es molt dificil treure’n res de bo dels boscos. En les zones tropicals, la presencia d’aliment i recursos es practicament permanent; sempre hi haura un mango a collir o una mica d’arros per menjar. A mes a mes, no es necessita ni de roba adicional ni acumular combustible per les baixes temperatures. L’avui, l’ahir i el dema s’assemblen forca i l’estacionalitat de la pluja tampoc te efectes molt notoris. Per contra, el que et pot deparar el futur es tant bestia: terratremols, explosions volcaniques, tsunamis,... que mes val que visquis el present, perque igual no hi ha dema. Al final, les condicions ambientals reforcen viure molt centrat en el present, sense tenir massa respecte per les construccions passades i sense sacrificar massa pel futur.

Com en tot plantejament, hi han ventatges i inconvenients. El que es innegable es que l’indonesi els converteix en un dels pobles mes felicos del mon, aixi com un dels potencials per explotar menys ben aprofitats. Pero com deia el poeta del gran nas: “Andeme yo caliente y riase la gente”

Eduard

PD: Jo, a part haure tingut sort, ja que la meva “pembantu” o dona de la neteja de moment no m’ha fet grans destroces (tot just he perdut uns calcotets socarrimats per la plantxa, pero es que eren molt delicats ;-)). En canvi a un dels collegues, la seva li ha destrossat mitja dotzena de jerseis. Un altre es va trobar una nota aixi :

I el post s’havia d’acabar aqui, tot molt politicament correcte, tot molt culturalment adaptat. Tanmateix, si que hi han moments que et dius que aquesta gent son bastant curtets. Et desesperes que les cosis siguin tant caotiques i mal organitzades i que a la minima sensacio d’estres o responsabilitat, la majoria dels locals colapsin.

De fet per exemple del que pot ser el pais, la setmana passada la mes gran aerolinea de baix cost d’aqui va colapsar (http://thejakartaglobe.beritasatu.com/news/police-called-delays-thousands-lion-air-passengers-continue/). Just abans del nou any xines, van comencar a cancel.lar vols, especialment en la linea Jakarta-Bali, pero no nomes alli. Just abans d’un pont de quatre dies, podeu imaginar el caos generat. Les raons, probablement mai les sabrem, averies en diferents avions, sistema ineficient, vaga encoverta de pilots,... tot hipotesis, probablement totes veritats. El cas es que es van comencar a viure situacions tipicament d’aqui: policia mobilitzada als aeroports carregant contra potencials passatgers frustrats per perdre les vacances, la companyia sense liquides per poder tornar els diners, empleats de Lion Air fugint del seu lloc de treball i deixant l’oficina buida perque no saben manejar el estres, passatgers segrestant un treballador per reclamar que el seu vol si que havia de sortir,...

A mi em va afectar quedant-me tirat a Flores una nit mes. Una putada direu quedar-se una nit mes en el parais en un hotel millor que els que havia reservat jo mateix... pero la veritat es que no compensa el estres que et suposa lluitar a l’aeroport sense obtenir respostes, volar a Bali sense saber si podras arribar a Jakarta, estar esperant dues hores al mostrador de transit on hi han fins a 8 persones per atendre’t pero un sol ordenador... i la gent que acabava volant amb targetes d’embarcament com aquesta :

I lo millor del cas es que no estem parlant d’una empresa xapusera (que si) qualsevol, sino que quan rebin tots els avions que tenen ja encomanats a Boeing i Airbus, passaran a ser l’aerolinea del mon amb mes avions! I manejada amb un sistema tercer mundista i per una gent que a la que tenen una mica de responsabilitat surten corrent!

Quan vaig aterrar finalment un dia mes tard, el conductor d’Aqua que em va venir a recollir, sabent tot el tema em va dir: “Vosaltres, els internacionals, teniu un cervell Pentium 4. Nosaltres els indonesis Pentium zero.” I la veritat es que de tant en tant, li he de donar la rao.