Avui toca escriure una escena en què mitjançant la descripció de l'espai
físic on habita el protagonista, el caracteritzem i mostrem al lector. La
descripció ha d'estar inserida enmig de l'accio, i procurarem que cada frase
descriptiva estigui acompanyada d'informació no estàtica: bé argumental o
d'acció, bé emocional. Si és possible, farem servir descripcions provinents de
tots cinc sentits.
El resultat és força positiu, malgrat que els cinc sentits son retrobats,
no tots serveixen per la descripcio fisica demanada. En tot cas, segueixo en el
mon del primer dia, del que ja no crec que en sortiré.
- “Quina bona olor que fa això que cuines, carinyo”
– Em sorprèn la Montse a cau d’orella, mentre m’abraça per darrere i amb la
seva delicadesa habitual em mossega l’orella. El puntet de dolor que provoquen
les seves dents em fa sortir de les meves cabòries.
- “És l’única manera que conec per fer-te sortir
del llit, bonica” – Li esbotzo en tó burleta mentre ensumo l’aroma que puja de
la paella davant meu. Destil·la la dolçor de la ceba i la vermellor del pebrot.
El xup-xup cromàtic de la barreja em fa salivar. Me n’enduc una cullerada a la
boca i les meves papil·les em confirmen el que el meu nas suggeria. Trobo que
la samfaina m’està quedant d’allò més aconseguida. No és cada dia que tinc
temps d’anar al mercat i comprar verdures que fins i tot ma mare acceptaria que
poden rivalitzar amb les del poble.
- “Me’n vaig a la dutxa, així ens ho podrem menjar
tot just acabat de fer”
L’observo passivament com surt de la cuina i és
quan més clar em queda que pel curs vinent ens haurem de buscar un altre pis.
Per aquí anaven els meus pensaments abans que ella entrés per la porta, però
veure l’estat de la cuina és una gota més en un vas que està a vessar. Abans de
poder-me ficar a trastejar, he hagut de passar una hora netejant. El Fèlix
l’havia deixat com si visquéssim en la peli de Trainspotting. La Mireia ja ens
ha dit que al Juny se’n va i ara tot li bufa. Només quedo jo per intentar fer
d’aquest pis un lloc habitable, però cada cop n’estic més fart.
“Click”, bé com a mínim avui l’escalfador ha
decidit encendres; la Montse tindrà aigua calenta per dutxar-se. Haurà de
sobreposar-se a les taques taronges del plat i al fet que la pressió que surt
és minsa, però sent ella tan fredolica, lo principal està assegurat. Almenys
les llargues discussions amb el propietari sobre qui havia de fer-se càrrec de
la reparació hauran pagat la pena.
Em quedo abstret mirant una de les rajoles. Una
esquerda la recorre de dalt a baix. La part que l’uneix amb les altres, que
hauria de ser de blanc nuclear, és d’un negre carbó. Ella mateixa està destil·lant-se
del que havia de ser un verd esperança cap al color del Rocafort. És inevitable
que l’associï al Fèlix. Una vida que estava encaminada a ser brillant, però que
a poc a poc i sense que en puguem fer altrament, se’ns està consumint. Trencat
per dins, rodejat de foscor... Un dia el llogater, decidirà refer completament
aquest pis. Aquesta rajola serà llençada i substituïda per una bella peça de
marbre. És fàcil arreglar una cuina, però com podem arreglar una vida humana?
El dinar va ser força interessant. Un recorregut per la Barcelona literaria
del raval. Un moment per conneixer-nos una mica més i intercanviar sobre els
futurs cursos a venir.
Eduard
